L’Estoig blau: un objecte quotidià i la meva evolució
Vinculació personal
He triat aquest objecte, l’estoig blau, ja que, m’ha acompanyat des de l’inici de l’ESO. No és només es un objecte de treball, sinó que, un testimoni que m’ha acompanyat el pas de la infància a l’adolescència i, ara, cap a la maduresa. Durant molts anys ha estat al meu dia a dia, en exàmens, treballs, en moments complicats, de riure i en moltes hores d’estudi.
Amb el pas del temps, l’estoig s’ha anat desgastant. Està ple de noms i dibuixos fets a classe. Cada nom representa una amistat; cada dibuix, una etapa compartida. Aquest objecte, que inicialment tenia una funció pràctica, s’ha convertit en un suport de memòria i identitat. No l’he volgut canviar perquè simbolitza continuïtat. M’ha acompanyat en la construcció del meu jo acadèmic i social.
A nivell personal, fa referència a valors com l’amistat, el creixement i la constància. Em recorda qui era i la evolució que he fet.
Característiques formals i funcionals
És un estoig de tela, de color blau, amb una cremallera. És flexible i fàcil de portar dins la motxilla. El seu disseny és senzill i pràctic: consta d’un compartiment únic pensat per guardar material escolar com llapis, bolígrafs o retoladors.
Aquest objecte respon a una necessitat universal: emmagatzemar i organitzar material d’escriptura. L’escriptura és una eina fonamental en moltes cultures, ja que permet transmetre coneixement, organitzar el pensament i comunicar-se. Per tant, l’estoig facilita aquesta pràctica en diferents contextos educatius i socials.
Pràctiques socials i dimensió cultural
L’estoig es relaciona principalment amb l’escola, i l’escola no és només un lloc on vas a aprendre continguts acadèmics, sinó també un espai on crees amistats, construeixes la teva personalitat, vius experiències importants i desenvolupes responsabilitats.
En el meu cas, l’estoig està ple de dibuixos i noms que hem anat escrivint amb el temps. Aquesta pràctica és molt comuna a l’adolescència: deixar empremta, marcar presència i sentir que formes part d’un grup. A través d’aquests gestos, l’objecte es converteix en un espai d’expressió. Ja no és només un lloc on guardar bolígrafs, sinó un record físic de les relacions i moments compartits.
A més, els estoigs també poden reflectir diferències socials i econòmiques. No tothom porta el mateix tipus: alguns són de marca o més sofisticats, mentre que d’altres són més senzills. També hi poden intervenir qüestions de gènere, com colors o estampats associats culturalment a nois o noies. Tot això demostra que el disseny no és neutre, sinó que transmet valors i codis culturals propis de la societat on s’utilitza.
Comparació amb altres contextos i funció pràctica
L’estoig no sempre ha existit de la mateixa manera que avui el coneixem. Antigament s’utilitzaven plomiers de fusta o capsetes metàl·liques per guardar el material escolar. El seu disseny ha anat canviant amb el temps segons els materials disponibles, les necessitats pràctiques i també la manera d’entendre la durabilitat dels objectes. Abans potser es buscava més resistència i permanència; avui es prioritza la lleugeresa i la comoditat.
En algunes parts del món, no tots els infants tenen accés a material escolar. Molts han de compartir bolígrafs o no disposen d’un estoig. Això ens fa veure que, encara que sembli un objecte senzill i quotidià, està relacionat amb el dret a l’educació i amb les condicions socials i econòmiques d’un país.
A més, en determinades societats l’escriptura manual està sent substituïda progressivament per dispositius digitals. Això pot transformar el significat de l’estoig, que passa de ser un objecte imprescindible a tenir un valor més secundari o simbòlic.
Relació entre disseny i antropologia
L’estoig no sempre ha existit de la mateixa manera que avui el coneixem. Antigament s’utilitzaven plomiers de fusta o capsetes metàl·liques per guardar el material escolar. Aquests objectes solien ser més rígids i duradors, i reflectien tant els materials disponibles com la manera d’entendre l’educació en cada època. El disseny, per tant, ha anat evolucionant segons els recursos, la tecnologia i les necessitats pràctiques de cada moment històric. Avui dia es prioritza la lleugeresa, la flexibilitat i la comoditat, aspectes que responen a un ritme de vida més dinàmic.
Com s’ha comentat anteriorment, no tots els infants tenen accés a material escolar propi. Molts han de compartir bolígrafs o no disposen d’un estoig personal. Això ens fa veure que, encara que sembli un objecte senzill i quotidià, està directament relacionat amb el dret a l’educació i amb les condicions socials i econòmiques d’un país.
A més, en determinades societats actuals, l’escriptura manual està sent progressivament substituïda per dispositius digitals com tauletes o ordinadors. Això pot transformar el significat de l’estoig, que passa de ser un objecte imprescindible a tenir un valor més secundari o fins i tot simbòlic. En entorns on la tecnologia domina, pot convertir-se en un record d’una etapa o en un objecte associat a la infància.
Tot això demostra que el disseny d’un objecte no és neutre ni permanent: evoluciona amb la cultura i reflecteix les transformacions socials. Un objecte tan simple com un estoig pot ajudar-nos a entendre diferències econòmiques, tecnològiques i educatives entre societats, i també els canvis que es produeixen al llarg del temps.
WEBGRAFIA
- http://11. L’antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges – CoCA. (n.d.). https://coca.antropologia.cat/simposi/11-lantropologia-en-el-disseny-experiencies-i-aprenentatges/
- http://Contributors to Wikimedia projects. (2025, August 29). Estoig escolar. Viquipèdia, L’enciclopèdia Lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Estoig_escolar
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
El teu estoig demostra molt bé com un objecte quotidià pot acabar carregat de significat amb el pas del temps. Es veu clarament que no és només un element pràctic, sinó una peça vinculada a etapes molt concretes de la vida.
Penso que l’estoig també és una mena d’espai propi dins d’un entorn compartit com és l’escola. Tot i estar en un lloc ple de normes, horaris i estructures comunes, l’estoig és personal, gairebé íntim. Potser per això s’omple de noms i dibuixos, és una manera de deixar empremta i fer-lo teu dins d’un espai col·lectiu.
També m’ha semblat interessant el fet que es vagi desgastant amb tu. No és un objecte que es manté igual, sinó que acumula marques, com si fos un registre físic del temps i de les experiències que descrius.
Creus que si l’educació es torna cada vegada més digital, objectes com l’estoig perdran aquesta càrrega personal o potser adoptaran un altre significat?
Em sembla molt interessant la visió que has fet sobre l’estoig, tens raó que degut a la seva resistència fa que es converteixi en un símbol el pas del temps, el fet de que passi tant de temps fa que acompanyi a la persona, el fet de que guarda el que hi ha dins es pugui utilitzar i compartir el que s’hi porti.
T’ambé no m’havia adonat de la seva evolució, és veritat que hi havien aquells estoigs de ferro robustos i ara en busquem la lleugeresa.És una bona reflexió pensar que degut a la informàtica i tecnologia l’estoig potser acabarà tinguent un valor secundari?
Podem dir que l’estoig reflecteix valors, relacions i formes de vida d’una societat en un moment determinat.