1. Descripció Del Treball De Camp Realitzat

La comunitat escollida per a aquesta recerca etnogràfica està formada per les persones que assisteixen regularment al gimnàs del meu poble, especialment en la franja horària de les 9:30 del matí. Es tracta d’un gimnàs petit i proper, on la majoria dels usuaris es coneixen entre ells i mantenen una relació cordial i habitual. Aquesta característica crea un ambient molt diferent del d’un gimnàs gran o més impersonal, ja que l’espai acaba funcionant també com un lloc de trobada i socialització.

La comunitat està formada per persones de diferents edats i amb objectius físics diversos. La majoria de persones que entrenen en aquesta franja horària són persones adultes o gent gran que utilitzen el gimnàs principalment per mantenir-se actius, millorar la salut o continuar processos de rehabilitació física. També hi ha algunes persones més joves, entre les quals m’incloc, que realitzen entrenaments més orientats a la força o al rendiment físic.

El gimnàs està dividit en dues zones principals. A la planta baixa hi ha la zona de musculació i força, amb màquines, pesos, manuelles i barres. A la planta superior es realitzen activitats dirigides, com classes de manteniment físic o ball. El material és antic però funcional, i la majoria d’usuaris valoren positivament aquesta característica perquè consideren que els materials antics són més resistents i duradors.

Un dels espais més utilitzats és la zona de les manuelles, on hi ha un gran mirall que ocupa pràcticament tota la paret. Aquest espai és important perquè permet controlar la postura i el recorregut dels exercicis, i alhora funciona com un punt de relació entre els usuaris.

2. Preguntes Inicials i Expectatives

Vaig escollir aquesta comunitat perquè forma part del meu dia a dia i del meu estil de vida. El fet d’entrenar regularment en aquest espai em permetia accedir fàcilment a les dinàmiques internes del grup i observar-les des d’una posició integrada dins la comunitat.

Les meves preguntes inicials es centraven sobretot en comprendre com conviuen persones de diferents edats i objectius dins d’un mateix espai esportiu. També m’interessava analitzar quina relació establia la comunitat amb l’entorn material del gimnàs i entendre quins significats atribuïen als objectes, les màquines i els espais que utilitzen diàriament.

Una altra de les meves expectatives era descobrir si el gimnàs funcionava únicament com un espai dedicat a l’exercici físic o si, en realitat, també tenia una dimensió social i emocional més profunda per als seus usuaris.

3. Explicació Metodològica

Per dur a terme aquesta recerca he utilitzat principalment l’observació participant, ja que jo mateixa formo part activa de la comunitat observada. Aquesta metodologia m’ha permès conviure amb la resta d’usuaris de manera natural i observar les dinàmiques quotidianes sense alterar el comportament del grup.

Durant diverses sessions d’entrenament vaig prendre notes mentals i posteriorment vaig elaborar anotacions en un diari de camp. En aquestes anotacions registrava aspectes com les relacions entre els usuaris, la manera com compartien el material, els espais més utilitzats o les converses que apareixien durant els entrenaments.

També vaig mantenir converses informals amb diferents persones de la comunitat. Aquestes converses no es van plantejar com entrevistes estructurades, sinó que sorgien de manera espontània durant els entrenaments. Gràcies a això vaig poder conèixer millor les motivacions personals de cada usuari, els seus hàbits i la manera com entenen l’activitat física.

Pel que fa als aspectes ètics, no van aparèixer conflictes importants, ja que es tracta d’una comunitat molt propera i respectuosa. Tot i això, vaig intentar mantenir sempre una actitud discreta i respectuosa amb la privacitat dels participants. En cap moment es van realitzar enregistraments personals ni fotografies de persones sense consentiment.

Una de les dificultats principals va ser mantenir una mirada analítica sobre un espai tan quotidià i familiar per a mi. Com que formo part de la comunitat, hi havia aspectes que inicialment em semblaven normals i que només després de reflexionar-hi vaig entendre com a elements importants per a la recerca.

4. Troballes 

Una de les principals troballes etnogràfiques ha estat descobrir que el gimnàs no és només un espai destinat a l’exercici físic, sinó també un espai social molt important per a les persones que en formen part. Tot i que cada usuari té objectius diferents, existeix una sensació de comunitat basada en l’ajuda, el respecte i la motivació compartida.

El que més m’ha cridat l’atenció és que, encara que les persones no segueixen els mateixos entrenaments ni tenen els mateixos objectius físics, comparteixen espai i material de manera molt natural. És habitual veure usuaris ajudant-se entre ells, corregint postures o animant-se durant els exercicis. Aquestes interaccions generen un ambient molt sa i acollidor.

La comunitat s’identifica principalment a través dels hàbits saludables, la constància i la disciplina. Moltes de les converses que apareixen dins del gimnàs giren al voltant de l’alimentació, la salut, les rutines esportives o el descans. Expressions com “anar fent”, “tenir constància” o “cuidar-se” apareixen de manera freqüent i mostren una manera compartida d’entendre l’exercici físic com una eina de benestar general.

També he observat diferències importants entre les diferents franges d’edat. Les persones més grans acostumen a prioritzar la salut i el manteniment físic, mentre que els usuaris més joves solen buscar objectius relacionats amb la força, el rendiment o l’estètica corporal. Tot i això, aquestes diferències no generen separació, sinó que conviuen dins del mateix espai de manera bastant harmoniosa.

Un dels espais més representatius és la zona de les manuelles i els miralls. Aquest espai té una funció pràctica, ja que permet controlar la postura durant els exercicis, però també una funció simbòlica relacionada amb la superació personal i l’evolució física. Moltes persones utilitzen el mirall no només per corregir moviments, sinó també per observar el progrés aconseguit amb el temps.

Durant l’observació també vaig detectar algunes problemàtiques concretes. En les hores amb més presència d’adolescents existeix una certa competitivitat relacionada amb el pes que aixequen. Molts joves associen entrenar millor amb aixecar més pes, encara que sovint això impliqui realitzar els exercicis amb mala tècnica o un risc més elevat de lesions.

Aquesta situació em va permetre entendre que encara hi ha molta desinformació dins del món de l’entrenament. Diverses persones amb més experiència insistien en la importància de controlar la tècnica abans d’augmentar el pes, defensant que un exercici ben executat és molt més efectiu que aixecar molt pes de manera incorrecta.

Una altra troballa important va ser la relació saludable que moltes persones mantenen amb l’alimentació. Abans de realitzar aquesta recerca tenia la idea que moltes persones associaven el gimnàs amb dietes estrictes o restriccions alimentàries. No obstant això, la majoria d’usuaris parlaven de l’alimentació des d’una perspectiva equilibrada i funcional, centrada en entendre què necessita el cos i crear hàbits sostenibles.

Entre les meves notes de camp més significatives destaca una situació concreta en què una persona gran ajudava un noi més jove a corregir la postura durant un exercici amb manuelles. Aquesta escena em va semblar especialment rellevant perquè reflecteix molt bé els valors de suport i aprenentatge compartit que existeixen dins la comunitat.

Pel que fa als registres visuals, considero que serien especialment útils fotografies de la distribució de l’espai, la zona de les manuelles i els miralls, així com del material antic del gimnàs, ja que formen part de la identitat i la cultura pròpia d’aquesta comunitat.

Una de les experiències que més em va ajudar a entendre les dinàmiques de suport dins la comunitat va ser un petit experiment que vaig realitzar durant un entrenament. Vaig demanar a una noia del gimnàs si em podia gravar mentre feia un exercici per poder revisar posteriorment la meva tècnica. La seva resposta va ser immediata i molt positiva, dient-me que ho faria encantada. (aquest vídeo s’adjuntarà de forma individual a l’entrega on el més importat serà escoltar el àudio)

El més interessant d’aquesta situació no va ser només la seva predisposició a ajudar-me, sinó també la manera com em va animar durant l’exercici. A l’àudio del vídeo es pot escoltar com em diu “muy bien” mentre estic realitzant el moviment. Aquest petit gest reflecteix molt bé l’ambient de suport i motivació que existeix dins la comunitat.

Aquesta situació em va fer entendre que, més enllà de compartir un espai esportiu, els usuaris també comparteixen una actitud d’ajuda mútua i reforç positiu. Aquest tipus d’interaccions contribueixen a crear un entorn còmode i segur, especialment per a les persones que poden sentir inseguretat o vergonya a l’hora d’entrenar.

5. Aprenentages

Aquest treball de camp m’ha permès entendre el gimnàs d’una manera molt diferent de com el veia abans. Inicialment considerava aquest espai principalment com un lloc destinat a entrenar i millorar físicament. No obstant això, després de l’observació etnogràfica he descobert que també és un espai carregat de relacions socials, emocions i valors compartits.

Una de les coses que més m’ha sorprès és la importància que tenen les petites interaccions quotidianes dins la comunitat. Accions aparentment simples, com ajudar algú amb una màquina, compartir material o preguntar com ha anat el dia, contribueixen a crear un sentiment de pertinença molt fort.

També he après que els hàbits saludables no només depenen de la motivació individual, sinó també de l’entorn social que envolta les persones. La comunitat influeix molt en la constància, la disciplina i la manera d’entendre l’activitat física. Considero que envoltar-se de persones amb objectius i actituds positives ajuda molt a mantenir aquest estil de vida.

Aquest treball també m’ha fet reflexionar sobre alguns prejudicis o idees preconcebudes que tenia abans de començar la recerca. Per exemple, pensava que la majoria de persones que entrenen ho feien principalment per motius estètics, però he descobert que molts usuaris prioritzen la salut física i mental, el benestar emocional o simplement la necessitat de mantenir una rutina activa.

La recerca també m’ha ajudat a entendre millor les necessitats i problemàtiques de la comunitat. He observat la importància de disposar d’espais còmodes, materials accessibles i un ambient respectuós que afavoreixi la convivència entre persones molt diferents.

Finalment, aquesta experiència m’ha fet valorar encara més el paper social dels gimnasos petits de poble. Més enllà de ser espais esportius, funcionen també com llocs de suport, socialització i creixement personal. Aquesta comprensió ha canviat la meva manera de veure la comunitat i m’ha permès entendre millor el valor que tenen aquests espais en la vida quotidiana de moltes persones.

Marta Gimena Hernandez.

1. LA MEVA COMUNITAT

La comunitat escollida està formada per les persones que assisteixen regularment al gimnàs del meu poble, especialment en la franja horària de les 9:30 del matí. Es tracta d’un grup reduït, d’entre tres i cinc persones habituals, amb una composició relativament estable però amb petites variacions puntuals. Aquesta estabilitat permet identificar certes dinàmiques i rutines compartides.

Una de les característiques principals d’aquesta comunitat és la seva diversitat d’edat. A aquesta hora predomina la presència de persones d’edat avançada, que utilitzen el gimnàs principalment amb objectius de salut, manteniment físic o rehabilitació. Paral·lelament, hi ha un petit nombre de persones més joves (entre les quals m’incloc) que realitzen entrenaments de força amb una intensitat diferent. Aquesta convivència genera un espai on coexisteixen diferents formes d’entendre l’exercici físic.

El gimnàs, però, no acull una única comunitat, sinó que el seu ús varia al llarg del dia. Al matí hi predomina la gent gran; al migdia, adolescents que surten de l’institut; i a la tarda-vespre, persones joves d’entre 20 i 30 anys. Això evidencia que el mateix espai es transforma en funció del moment del dia, donant lloc a diferents comunitats amb pràctiques i valors diferenciats.

En el cas concret de la franja analitzada, l’ambient és tranquil i proper, en gran part perquè es tracta d’un gimnàs de poble petit on la majoria d’usuaris es coneixen. Aquest fet facilita la creació d’un entorn acollidor i afavoreix certes formes de relació, encara que no sempre hi hagi una interacció directa constant.

He escollit aquesta comunitat perquè forma part del meu dia a dia i del meu estil de vida. La meva presència habitual em permet accedir-hi amb facilitat i observar-ne les dinàmiques des d’una posició interna, fet que resulta especialment rellevant per a una aproximació etnogràfica.

2. KIT DE CAMP

L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu comprendre una comunitat des de dins, a partir de l’observació directa, la participació i la interacció amb les persones en el seu context quotidià. En aquest sentit, el treball de camp esdevé fonamental, ja que permet recollir informació sobre pràctiques, valors, relacions i significats que no sempre són visibles des de fora.

Per tal d’apropar-me a la comunitat del gimnàs i comprendre’n les dinàmiques, he dissenyat un kit de camp adaptat a les característiques del meu context. Aquest kit combina diferents eines pròpies de l’etnografia, ajustades al fet que jo mateixa formo part activa de la comunitat observada.

En primer lloc, utilitzaré un diari de camp, que consistirà en anotacions realitzades després de cada sessió al gimnàs. En aquest diari registraré aspectes com les persones presents, les activitats que realitzen, possibles interaccions i situacions destacables. Aquesta eina em permetrà identificar patrons de comportament, rutines i canvis al llarg del temps.

En segon lloc, duré a terme una observació participant. Aquesta tècnica és especialment rellevant en el meu cas, ja que no només observo la comunitat sinó que també hi participo activament. Això em permetrà analitzar des de dins aspectes com les diferències en els tipus d’exercici segons l’edat, els ritmes de treball, l’ús de les màquines i la distribució de l’espai. També observaré com conviuen pràctiques orientades a la rehabilitació amb altres més centrades en la força i el rendiment.

Un altre element del kit serà la realització de converses informals amb altres usuaris. Aquestes converses es produiran de manera natural, sense estructurar-les com entrevistes formals, i permetran conèixer les motivacions, hàbits i percepcions de les persones respecte al gimnàs. Aquesta informació serà clau per entendre els significats que atribueixen a la seva pràctica.

A més, elaboraré un mapatge de l’espai del gimnàs, identificant les diferents zones (cardio, pesos, màquines, etc.) i observant com són utilitzades per cada tipus d’usuari. Aquest recurs ajudarà a visualitzar com l’organització física de l’espai condiciona les pràctiques i possibles interaccions.

També incorporo una dimensió d’autoobservació, ja que la meva posició dins la comunitat pot influir en la recerca. Reflexionaré sobre el meu propi comportament, la meva relació amb la resta d’usuaris i el fet de ser la persona més jove en aquesta franja horària. Aquesta mirada reflexiva és important per prendre consciència del meu rol i evitar biaixos.

Pel que fa als aspectes ètics, es respectarà en tot moment la privacitat dels participants. No es realitzaran registres visuals de persones sense el seu consentiment, i les converses es mantindran en un marc de respecte i confidencialitat. A més, s’evitarà qualsevol judici sobre els cossos o les pràctiques observades.

En conjunt, aquest kit de camp em permetrà aproximar-me a la comunitat del gimnàs de manera sistemàtica però flexible, combinant diferents tècniques per captar tant les pràctiques visibles com els significats i valors que les sustenten.