Que és l’etnografia i quines tècniques utilitza:  

L’etnografia és un terme de l’antropologia que fa referència a l’estudi i descripció detallada de la manera de viure d’un grup humà o cultura. La seva finalitat és entendre com viu la gent dins d’una comunitat analitzant els seus costums, rutines, llengua, creences, rituals, relacions socials, etc. Per a realitzar un estudi etnogràfic, l’antropòleg ha d’observar, analitzar i conviure amb la comunitat estudiada mentre documenta la seva experiència mitjançant un treball de camp.  

Objectiu:  

El meu objectiu amb el disseny del kit de camp és analitzar i entendre les dinàmiques del grup de pacients actuals, a més de mostrar com és el dia a dia i la convivència entre addictes en recuperació. Havent viscut jo en el passat la mateixa experiència amb diferents persones, puc adoptar en l’anàlisi una posició exterior al grup actual de pacients, però comptant també amb un punt de vista empàtic i de familiaritat amb els vincles i les dinàmiques que es generen.  

Kit de camp:  

Per a estudiar una comunitat de pacients dins el seu espai segur, he compost el meu kit de camp tenint primerament en compte el benestar emocional dels seus integrants. És important respectar la privadesa, la rutina i l’espai personal de cada pacient, ja que es troben en un moment vulnerable.  

1.Estudi previ de les normes de la comunitat: 

En estar molt familiaritzada amb la comunitat ja conec les normes d’aquesta, però he trobat important afegir aquest primer pas en el kit perquè és molt important tenir-ho present. El centre compta amb la sèrie de normes que tenen com a objectiu no només protegir els membres de la comunitat, sinó que a més van associades a una sèrie de valors fortament lligats a ella. Parant atenció als límits que la mateixa comunitat imposa per al seu benestar, ja ens aporta informació sobre una sèrie de valors i creences fortament lligades a ella.  

2. Observació directa:  

El primer pas per a familiaritzar-me amb les persones de la comunitat seria simplement observar i integrar-me en les seves rutines. En l’antropologia, l’observació directa és una eina fonamental per a comprendre els comportaments, dinàmiques socials i  relacions que es generen dins d’un grup. En aquest cas prioritzaria una presència discreta i respectuosa, evitant interferir en el desenvolupament natural de les activitats i diàmniques quotidianes del centre. Aquesta observació em permetria identificar patrons de conducta, maneres de comunicar-se i vincles entre els membres de la comunitat, així com detectar possibles necessitats o dinàmiques no expressades verbalment.  

3. Entrevistes estructurades i converses informals:   

L’intercanvi d’informació entre amb els membres de la comunitat és un element clau per a l’estudi etnogràfic. Aquest es duria a terme de dues maneres. En forma de converses informals, per a generar vincle amb la comunitat i obtenir un intercanvi d’informació d’igual a igual, escoltant i sent escoltat. Aquestes converses permetrien recollir experiències personals, emocions i percepcions de manera espontània, dins d’un ambient de confiança i respecte. D’altra banda, es realitzarien entrevistes estructurades amb preguntes prèviament definides, amb l’objectiu d’obtenir informació més concreta i comparable entre els diferents participants. Aquestes entrevistes es durien a terme sempre respectant el ritme i la disposició de cada pacient, assegurant el seu consentiment i garantint la confidencialitat de les dades recollides. La combinació d’ambdós formats permetria obtenir una visió més completa i profunda de la realitat de la comunitat.  

4. Anàlisi de les rutines:  

La comunitat segueix una rutina diària fonamental tant pel tractament de la malaltia, com per generar vincles sans entre els seus integrants. Un anàlisi d’aquesta és important per a comprendre com es generen vincles emocionals entre els membres de la comunitat, i com el seguiment d’aquesta uneix al grup i ajuda individualment a cada pacient a aprendre a viure una vida més sana i estructurada que la que duien mentre estaven en consum. Per a registrar informació referent a la rutina, anotaré en un diari de camp una petita nota diària de com ha seguit la rutina cada membre de la comunitat individualment, d’aquesta manera podré analitzar els efectes que aquesta aporta en la millora de la salut mental de cada pacient. També prendre nota sobre l’evolució col·lectiva del grup en referència al seguiment correcte de la rutina terapèutica i els seus efectes.  

5. Registre diari de l’estat emocional de cada membre:  

Enllaçant-ho amb l’anàlisi de la rutina diària de la comunitat, prendre nota de l’estat emocional de cada pacient diàriament, i de les causes d’aquest. Sobretot em centraré en la influència del grup en l’estat emocional dels seus membres, tractant-se d’un grup de suport per a la salut mental, l’estudi de les emocions és especialment rellevant.  

En l’antropologia, l’estudi de les emocions permet comprendre com les persones viuen i interpreten les seves experiències dins d’un context social concret. A través d’aquest registre, podré identificar com els vincles entre els membres afecten el benestar emocional individual, així com observar possibles canvis al llarg del procés de rehabilitació. Aquest seguiment també ajudarà a detectar moments de millora, dificultats o recaigudes emocionals, aportant una visió més profunda de la importància del suport col·lectiu en el procés de recuperació. Tot aquest procés es durà a terme sempre respectant la privadesa i la sensibilitat dels participants, evitant qualsevol judici i prioritzant el seu benestar.  

6. Diari de camp:  

Com a eina física per al meu kit de camp faré ús d’un diari de camp on enregistraré tota la informació recollida en els punts nomenats anteriorment. Un cop hagi reunit prou informació rellevant com per a extraure’n conclusions, ordenaré les dades per tal d’identificar patrons, relacions i dinàmiques dins de la comunitat. Aquest diari no només servirà com a registre descriptiu, sinó que també serà un espai de reflexió personal, on hi anotaré impressions, dubtes i interpretacions pròpies del procés d’observació. D’aquesta manera el diari de camp servirà com a eina clau per a registrar i estudiar l’experiència per a posteriorment construir un anàlisi etnogràfic coherent i respectuós amb la realitat observada.  

Prescindiré de l’ús d’aparells electrònics en el meu estudi etnogràfic per respecte al procés terapèutic i la privadesa dels pacients del grup. 

 Bibliografia: 

Universitat Oberta de Catalunya (s. f.) Etnografia Zen: Els mons del laberint. Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/ 

UPHILL (s. f.) UPHILL – Centre d’assessorament terapèutic. Disponible a: https://uphill.cat/ 

Elisava (2017) Brendon Clark – “Research Through Design. A research applied toolkit for teaching design everyday” . Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=gycIFsh5ofw (Consultat: 4 abril 2026). 

Rahman, T. i Sacco, K. (2017) Ethnography and Design 1: Disability, Design, and Performance. Disponible a: https://www.culanth.org/fieldsights/ethnography-and-design-1-disability-design-and-performance 

Freepik (s. f.) Cuaderno blanco con pluma sobre mesa de madera. Disponible a: https://www.freepik.es/foto-gratis/cuaderno-blanco-pluma-mesa-madera_978717.htm