Repte 4. Compartir el disseny

Martina Navarro i Carbonell
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Repte 4. Compartir el disseny
Lliurament de l'activitat R4

Debat2

  1. Laia Pagès Ramírez
    Visibilitat: Públic

    Hola, Martina! Trobo que el teu projecte al Bar La Plaça està molt treballat. El que que expliques que vas descobrir al treball de camp, és a dir, que t’adonis que la clau de tot estava en un objecte tan discret com la llibreta de comptes que el Pep guarda amagada sota la barra, em sembla una troballa molt important. A més, aquest detall resumeix exactament el paper de l’antropologia aplicada al disseny: aprendre a mirar on mira la comunitat i no on mirem nosaltres.

    Aquesta idea de transformar un objecte de control, en el teu cas, els deutes, en la llibreta de casa com a arxiu de memòria col·lectiva és un encert. Al final, en llocs com els bars del barri de Gràcia, la identitat es construeix amb aquests codis quotidians de la gent, i crear un objecte analògic que doni continuïtat a aquesta confiança em sembla molt poètic i alhora respectuós amb la cultura material de l’espai.

    A més, el cartell que has preparat per presentar la proposta es veu molt net, i el format és molt proper. 

    Enhorabona pel projecte, m’ha semblat una proposta molt bonica i molt ben lligada!

  2. Mariona Canadell Camps
    Visibilitat: Públic

    Hola, Martina!
    M’ha agradat molt la teva proposta perquè posa el focus en la construcció de comunitat a través de les experiències compartides. La idea d’una llibreta on els clients puguin escriure records, anècdotes o moments viscuts al bar em sembla una manera molt senzilla però alhora significativa de preservar la memòria col·lectiva del lloc.

    També crec que és una intervenció que encaixa molt bé amb l’enfocament etnogràfic de l’assignatura, ja que no busca transformar radicalment l’espai, sinó potenciar una pràctica social que ja existeix: la trobada i la conversa entre les persones. A més, el fet que la llibreta pugui anar creixent amb les aportacions dels mateixos usuaris fa que el projecte sigui viu i evolucioni amb la comunitat.

    Potser, com a possible ampliació, es podria plantejar que algunes d’aquestes històries es compartissin també en format digital (amb fotografies o codis QR al mateix bar), cosa que permet que la memòria del lloc continuï creixent i arribi també a persones noves. En conjunt, em sembla una proposta molt sensible i coherent amb les necessitats detectades durant el treball de camp.

Deixa un comentari