En aquesta fase es desenvolupa el Kit de Camp, un conjunt d’eines metodològiques que permetran aproximar-se a la comunitat i recollir informació rellevant per a la recerca etnogràfica.

L’etnografia és una metodologia de recerca pròpia de l’antropologia que té com a objectiu comprendre les pràctiques, comportaments i significats d’una comunitat des d’una perspectiva interna. Es basa en l’observació directa, la participació i l’escolta activa, amb la finalitat d’entendre la realitat tal com la viuen les persones.

Per a aquesta recerca, centrada en la convivència de tres joves que comparteixen pis i treballen en un restaurant, s’ha dissenyat un Kit de Camp específic que permet analitzar les seves dinàmiques quotidianes, especialment en relació amb la gestió del temps, els espais i les tasques domèstiques.

En primer lloc, s’utilitzarà una llibreta de camp per registrar observacions directes. Aquesta eina permetrà anotar situacions concretes, com moments de coincidència a la cuina, conflictes relacionats amb la neteja o l’ús dels espais, així com comportaments repetitius.

En segon lloc, el telèfon mòbil es farà servir com a eina de suport per documentar l’espai i les dinàmiques mitjançant fotografies i notes.

Figura 3. Esquema de moviments dins la cuina

Una altra eina fonamental seran les entrevistes informals, que permetran conèixer les percepcions dels participants sobre la convivència i detectar possibles conflictes o necessitats.

A més, es desenvoluparà un mapa de recorreguts dins del pis, especialment a la cuina. Aquesta eina visual permetrà identificar com es mouen els habitants en l’espai, en quins moments coincideixen i quines zones generen més interacció o conflicte.

També s’incorporarà un diari reflexiu per analitzar la informació recollida i detectar patrons i oportunitats de millora.

Aquest Kit de Camp s’ha dissenyat tenint en compte les característiques específiques de la comunitat estudiada, marcada per horaris irregulars i un espai reduït. Les eines seleccionades permeten una recollida d’informació flexible i poc invasiva, adaptada a la quotidianitat dels participants. Així, es facilita l’observació de situacions reals sense alterar la seva dinàmica habitual, permetent comprendre millor les seves necessitats, pràctiques i possibles conflictes.

Finalment, es tindran en compte aspectes ètics fonamentals, com el consentiment informat dels participants, el respecte a la seva privacitat i l’anonimat de les dades.

Definició de la comunitat

En aquesta primera fase del treball, es defineix la comunitat amb la qual es durà a terme la recerca. L’objectiu és aproximar-se al context, entendre les seves dinàmiques i valorar la viabilitat del treball de camp.

La comunitat escollida per a aquesta recerca està formada per tres joves d’uns 25 anys que comparteixen pis a Barcelona. Es tracta d’estudiants que, al mateix temps, treballen junts en un restaurant, fet que condiciona fortament la seva rutina diària i la seva manera de conviure. Aquesta doble condició d’estudiants i treballadors defineix gran part de les seves dinàmiques, ja que han de compaginar horaris exigents amb les responsabilitats acadèmiques i domèstiques.

Figura 1. Cuina compartida en un pis de joves

Conviuen en un pis compartit de tres habitacions de dimensions reduïdes, on comparteixen espais comuns com la cuina, el bany i el menjador. Aquests espais esdevenen llocs clau d’interacció, però també de possibles tensions. Tot i que existeixen algunes normes implícites de convivència, com ara mantenir l’ordre o respectar els horaris dels altres, aquestes no sempre es compleixen de manera equitativa.

Figura 2. Espai comú en habitatge compartit

Pel que fa a la convivència, aquesta es veu fortament marcada pels horaris laborals, sovint irregulars, propis del sector de la restauració. Això fa que no sempre coincideixin en els mateixos moments del dia, però quan ho fan, especialment a la cuina, poden aparèixer conflictes relacionats amb l’ús de l’espai o la neteja. La gestió de les tasques domèstiques, especialment la neteja, esdevé un dels principals punts de tensió dins del grup.

Així, es pot observar que els conflictes no només responen a qüestions pràctiques com la neteja o els horaris, sinó també a la gestió compartida de l’espai i a la manca de coordinació entre les rutines individuals.

Aquesta comunitat és especialment interessant d’estudiar perquè representa una realitat cada cop més comuna entre els joves d’avui dia. Molts d’ells es veuen obligats a treballar mentre estudien per poder sostenir-se econòmicament, fet que sovint allarga el temps de finalització dels estudis i condiciona la seva qualitat de vida. Així, aquesta comunitat reflecteix no només una manera de viure, sinó també una situació social i econòmica més àmplia.

L’accés a aquesta comunitat és viable, ja que forma part d’un entorn proper, cosa que facilita l’observació directa i la interacció amb els seus membres. Tot i això, serà necessari tenir en compte aspectes ètics com el respecte a la seva privacitat, el consentiment informat i la confidencialitat de la informació recollida durant el treball de camp

1. LA MEVA COMUNITAT

La comunitat escollida està formada per les persones que assisteixen regularment al gimnàs del meu poble, especialment en la franja horària de les 9:30 del matí. Es tracta d’un grup reduït, d’entre tres i cinc persones habituals, amb una composició relativament estable però amb petites variacions puntuals. Aquesta estabilitat permet identificar certes dinàmiques i rutines compartides.

Una de les característiques principals d’aquesta comunitat és la seva diversitat d’edat. A aquesta hora predomina la presència de persones d’edat avançada, que utilitzen el gimnàs principalment amb objectius de salut, manteniment físic o rehabilitació. Paral·lelament, hi ha un petit nombre de persones més joves (entre les quals m’incloc) que realitzen entrenaments de força amb una intensitat diferent. Aquesta convivència genera un espai on coexisteixen diferents formes d’entendre l’exercici físic.

El gimnàs, però, no acull una única comunitat, sinó que el seu ús varia al llarg del dia. Al matí hi predomina la gent gran; al migdia, adolescents que surten de l’institut; i a la tarda-vespre, persones joves d’entre 20 i 30 anys. Això evidencia que el mateix espai es transforma en funció del moment del dia, donant lloc a diferents comunitats amb pràctiques i valors diferenciats.

En el cas concret de la franja analitzada, l’ambient és tranquil i proper, en gran part perquè es tracta d’un gimnàs de poble petit on la majoria d’usuaris es coneixen. Aquest fet facilita la creació d’un entorn acollidor i afavoreix certes formes de relació, encara que no sempre hi hagi una interacció directa constant.

He escollit aquesta comunitat perquè forma part del meu dia a dia i del meu estil de vida. La meva presència habitual em permet accedir-hi amb facilitat i observar-ne les dinàmiques des d’una posició interna, fet que resulta especialment rellevant per a una aproximació etnogràfica.

2. KIT DE CAMP

L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu comprendre una comunitat des de dins, a partir de l’observació directa, la participació i la interacció amb les persones en el seu context quotidià. En aquest sentit, el treball de camp esdevé fonamental, ja que permet recollir informació sobre pràctiques, valors, relacions i significats que no sempre són visibles des de fora.

Per tal d’apropar-me a la comunitat del gimnàs i comprendre’n les dinàmiques, he dissenyat un kit de camp adaptat a les característiques del meu context. Aquest kit combina diferents eines pròpies de l’etnografia, ajustades al fet que jo mateixa formo part activa de la comunitat observada.

En primer lloc, utilitzaré un diari de camp, que consistirà en anotacions realitzades després de cada sessió al gimnàs. En aquest diari registraré aspectes com les persones presents, les activitats que realitzen, possibles interaccions i situacions destacables. Aquesta eina em permetrà identificar patrons de comportament, rutines i canvis al llarg del temps.

En segon lloc, duré a terme una observació participant. Aquesta tècnica és especialment rellevant en el meu cas, ja que no només observo la comunitat sinó que també hi participo activament. Això em permetrà analitzar des de dins aspectes com les diferències en els tipus d’exercici segons l’edat, els ritmes de treball, l’ús de les màquines i la distribució de l’espai. També observaré com conviuen pràctiques orientades a la rehabilitació amb altres més centrades en la força i el rendiment.

Un altre element del kit serà la realització de converses informals amb altres usuaris. Aquestes converses es produiran de manera natural, sense estructurar-les com entrevistes formals, i permetran conèixer les motivacions, hàbits i percepcions de les persones respecte al gimnàs. Aquesta informació serà clau per entendre els significats que atribueixen a la seva pràctica.

A més, elaboraré un mapatge de l’espai del gimnàs, identificant les diferents zones (cardio, pesos, màquines, etc.) i observant com són utilitzades per cada tipus d’usuari. Aquest recurs ajudarà a visualitzar com l’organització física de l’espai condiciona les pràctiques i possibles interaccions.

També incorporo una dimensió d’autoobservació, ja que la meva posició dins la comunitat pot influir en la recerca. Reflexionaré sobre el meu propi comportament, la meva relació amb la resta d’usuaris i el fet de ser la persona més jove en aquesta franja horària. Aquesta mirada reflexiva és important per prendre consciència del meu rol i evitar biaixos.

Pel que fa als aspectes ètics, es respectarà en tot moment la privacitat dels participants. No es realitzaran registres visuals de persones sense el seu consentiment, i les converses es mantindran en un marc de respecte i confidencialitat. A més, s’evitarà qualsevol judici sobre els cossos o les pràctiques observades.

En conjunt, aquest kit de camp em permetrà aproximar-me a la comunitat del gimnàs de manera sistemàtica però flexible, combinant diferents tècniques per captar tant les pràctiques visibles com els significats i valors que les sustenten.

La comunitat definida per a aquest projecte és un grup de MOMBE TRAINING, un centre d’entrenament funcional amb grups reduïts, on conviuen persones amb perfils, edats i objectius diversos. Aquesta comunitat em resulta adequada per al desenvolupament del treball de camp, ja que és totalment accessible: forme part activa del centre i el grup seleccionat (el de la meua germana) em permetrà una immersió directa i continuada. Aquesta proximitat facilita l’aproximació etnogràfica basada en l’observació participant i en la comprensió “des de dins” que és la finalitat.

Pel que fa als aspectes ètics, serà imprescindible garantir el consentiment de totes les persones participants, explicant-los la finalitat acadèmica de la recerca. Així mateix, es respectarà la seua privacitat i anonimat si així es demana.

De manera intuïtiva, les primeres passes per aproximar-me a la comunitat consistiran a observar. L’objectiu serà entendre les dinàmiques del grup i la seua forma de relacionar-se. Crec que l’escolta activa serà fonamental per a captar no només allò que es diu, sinó també allò que es fa i com es fa.

M’interessa especialment analitzar com les diferents necessitats individuals (com la recuperació d’una lesió, la millora de la salut o l’assoliment d’objectius esportius) es relacionen amb les pràctiques socials del grup. 

Durant el treball de camp, es posarà atenció a diferents elements: l’espai físic del centre (organització, materials, ambient), les accions i rutines d’entrenament, les interrelacions entre els participants i amb l’entrenador, així com possibles jerarquies o rols dins del grup. També es buscarà entendre com es construeix la motivació i quin paper juga el suport col·lectiu en el procés individual de cada persona.

Pel que fa a les preguntes, aquestes es plantejaran de manera progressiva i sempre després d’un període d’observació. Es prioritzaran qüestions obertes que permeten als participants expressar les seues experiències, com ara: què els motiva a entrenar, com perceben el seu cos abans i després del procés, o quin significat té per a ells formar part d’aquest grup. No obstant això, abans de preguntar, es donarà pas a què els integrants expliquen el que vulguen.

Fase 1: Definir la comunitat

Associació de Comerciants de Vidreres

Definició de la comunitat:
El meu col·lectiu escollit és l’associació de vomerciants de Vidreres, L’Associació de Comerciants i Empreses de Serveis de Vidreres és un projecte de cooperació empresarial amb l’objectiu de promoure el desenvolupament econòmic de Vidreres a curt i a llarg termini. L’ACESV representa actualment a unes 80 empreses de Vidreres dels sectors: Alimentació, restauració, moda i complements per a la llar, salut, cosmètica i serveis. L’ACESV és membre de la Federació de Comerç de la Selva: ‘El Centre Comercial’ més gran de la Selva que compta amb més de 600 associats i 60.000 m2 de superfície comercial. (Guanyadora del premi a la millor Iniciativa Comercial 2006 per la Generalitat de Catalunya)
He escollit aquest col·lectiu perquè és el poble on visc, fan molta pinya, gràcies a ells es fan moltes activitats per a tots els públics i el sento molt a prop.

Finalitat i objectius de la comunitat: 

• Promoure una posició competitiva del comerç i empreses locals
• Promoure activitats beneficioses pels consumidors i associats
• Repressentar i defensar els interessos dels associats
• Facilitar informació i formació als associats

Fase 2: Compondre el Kit de Camp

L’Etnografia, és un mètode de investigació de la antropologia que busca descriure i analitzar el compotrament, costums o la manera de viure de les persones.
L’investigador participa a la vida del grup mentre observa, es tracta de viure o apropar-se molt a la realitat del grup per entendre’l des de dins.
Normalment s’utilitza per investigar asocciacions, organitzacions o grups humans.
Podem dir que te com a objectiu és aconseguir una descripció detallada de les pràctiques i estructures socials de la comunitat a través de la observació del participant i realització de entrevistes

Per el Kit de Camp

Un mapa per conèixer els carrers del poble ubicar els espais, comerços i esdeveniments.
Portàtil, amb els programes necessaris per a l’organització
Calendari per marcar les activitats
Un llistat amb tots els comèrços associats
Fotografies per tal de documentar el treball