Què és l’etnografia

L’etnografia és la metodologia que fa servir un antropòleg per arribar a conèixer les diferents cultures, col·lectius, grups, associacions, comunitats…

”L’etnografia busca comprendre els diferents universos culturals” (UOC, 2026)

Les 3 principals premises per a obtenir un CONEIXEMENT ETNOGRÀFIC:

1. Fora perjudicis

2. Familiarització amb la comunitat a estudiar + Tècnica d’observació participant

• Ens hem de barrejar amb la gent, relacionar-nos, endinsar-nos i deixar-nos guiar pels altres.

• Observar què fan, com ho fan i deixar-nos transformar.

• Empatitzar partint sempre del nostre sentit comú però no valorant des del mateix.

• Solament formant part i vivint en la comunitat a explorar podrem coneixèr-la i entendre-la.

3. Ús del KIT DE CAMP adecuat

Un cop coneixem i entenem la comunitat podrem:

• Trobar les preguntes a fer, escoltar les seves respostes i ser escoltats per a poder arribar a comprendre-la.

• Utilitzar les tècniques de recol·lecció i registre d’informació que considerem més pertinents.

• Prendre notes del que veiem, sentim, percepcions, impressions, reflexions…

El meu KIT DE CAMP

La meva primera idea era realitzar un kit de camp de co-presència, és a dir, on es combinés lo físic amb el digital (etnografia virtual). Però al llarg de tot el procès m’he adonat que en aquest cas és molt probable que hagi de ser un kit més físic (interacció presencial amb els treballadors) que no pas digital degut a que molts d’ells em temo que no tindran suficient domini digital. De tota manera, si veig viable provar un procés senzill digital com podria ser omplir un qüestionari via mail, no descarto intentar posar-lo en marxa.

Tindre en compte que al tractar-se d’un col·lectiu on per damunt de tot prevaleix el seu benestar psicològic, el kit de camp pot estar susceptible a algún canvi segons la situació que es pugui donar.

Components del KIT DE CAMP

• ACTITUD que requereix l’estudi

• Mai anar amb l’automàtic posat

• Fora prejudicis

• No jutjar segons els nostres valors i/o coneixements

• Mirada oberta, nèta i receptiva

• Dirigir-nos al col·lectiu amb especial atenció per les seves característiques (amb tacte i tenir cura en l’aproximació i diàleg)

• OBSERVACIÓ PARTICIPANT

(Tècnica de recol·lecció d’informació accessible)

Per a poder conèixer el col·lectiu, la seva funció dins el departament de Post-impressió, el seu funcionament, els rols que hi ha, dinàmiques establertes, valors, opinions, sensacions, hem de FORMAR-HI PART i OBSERVAR:

• Deixar-nos guiar pels seus membres

• Deixant-nos transformar i influenciar

• Arribant a sentir EMPATIA

• QUADERN de camp

(Tècnica de registre d’informació)

Què millor que la pròpia llibreta del centre Apunts realitzada pels propis treballadors per a utilitzar com a principal quadern de camp del meu estudI.

Llibreta realitzada pels treballadors d’Apunts

En aquest quadern s’anotaran:

• Primerament totes les percepcions, observacions, comportaments característics del grup, dades i reflexions obtingudes a través de l’observació participant.

• Però després es seguirà utilitzant com a quadern base de recull de tota la informació obtinguda durant tot el procès d’estudi sigui pel mitjà que sigui. (RRSS, web, entrevistes…)

• Enregistrament FOTOGRÀFIC (digital amb el mòbil)

Obtenció de material visual per a fer-nos millor a la idea de l’entorn en el que treballa el col·lectiu:

• Com és físicament. L’estat en el que es troba.

• El tipus de màquines i materials que s’utilitzen

• Enregistrament de qualsevol element visual que ens pugui aportar informació interessant per al nostre estudi.

• Estudi ESPAIAL del departament on treballen

Elaboració d’un mapa digital on quedi ben definida la distribució del departament.

• Si hi ha diferents àrees dins el mateix departament.

• Com s’organitzen espaialment a l’hora de realitzar les diferents tasques.

• On es situen les màquines, diferents materials…

• Localització dels punts de llum, ventilació…

• Si hi ha zones destinades únicament a un grup (tipus vestuari pels treballadors)

• Investigació ONLINE de l’empresa i departament

Accedir a totes les xarxes socials i web (tenda online) accessibles de l’empresa

• Amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre les tasques o productes que produeix aquest departament, les activitats que organitzen i els valors en que es basen i volen transmetre.

• ENTREVISTES OFFLINE  obertes o semiestructurades (depenent de l’entrevistat)

(Recopilació d’informació específica)

Per a obtindre informació difícilment accessible s’organitzaran entrevistes amb els treballadors seleccionats com a representatius del grup i també amb el responsable i contactes que aquest ens pugui recomenar.

L’entrevista ha de ser com una forma de diàleg, conversa, basada en un torn de preguntes y respostes. Preguntarem i escoltarem volent comprendre, aconseguint així que l’entrevistat confiï i es senti còmode per a obrir-se i mostrar-nos els seus sentiments, emocions, malestars, necessitats cobertes o no, mancances, valors, experiències…

• Es realitzarà una entrevista oberta o semiestructurada (amb un guió previ) segons es consideri més adient per a l’entrevistat.

• També es faran qüestionaris (sobre aspectes més significatius obtinguts de les entrevistes) o enquestes (per a ampliar les respostes) que podran ser online o offline segons el tipus d’entrevistat.

Un tast de possibles preguntes…

• Després d’explorar com treballen i les tasques que fan, com els ajuden o influeixen les activitats que realitzen, què els hi aporta o troben a faltar.

• Com gestionen les seves emocions. Moments bons i dolents.

• Com es relacionen o interactúen entre ells. Creen comunitat entre ells?

• Quina és la relació amb els seus responsables.

• Tenen recolzament psicològic?

• Propostes de millora

• Eines físiques i digitals necessàries

• Libreta i ordinador amb el software adient per a anotar la informació recopilada

• Mòbil per a fer  fotos de l’espai, màquines, materials i al col·lectiu traballant.

• Eines digitals: Web oficial (apunts), Instagram oficial, enviament de e-mails amb qüestionaris o enquestes a treballadors i responsables.

Bibliografia

Ardèvol, E. [Elisenda], Bertrán, M. [Marta], Callén, B. [Blanca], & Pérez, C. [Carmen] (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital, revista de pensamiento e investigación social, (3), 72-92. https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdfLinks to an external site.

UOC. (2026). El camí zen de l’etnografia. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

Di Prospero, C. [Carolina] (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis, 8(15). https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204Links to an external site.

Fradejas-García, I., Lubbers, M. J., García-Santesmases, A., Molina, J. L., Rubio, C. (2020). Etnografías de la pandemia por coronavirus: emergencia empírica y resignificación social. Perifèria, revista de recerca i formació en antropologia, 25(2), pp.4-21, https://doi.org/10.5565/rev/periferia.803

Comunitat escollida

El meu camp d’estudi és un col·lectiu de persones amb discapacitat per trastorns de salut mental que treballen conjuntament en el departament de Post-impressió de l’empresa d’economia social Apunts.

L’accès a aquesta comunitat m’és totalment factible i personalment em resulta molt útil i intressant perquè tot i treballar en el mateix centre, al trobar-me en una altre àrea, aquest estudi em permetrà endinsant-me en el departament de Post-impressió on podré conèixer i tractar directament amb aquest col·lectiu alhora que pendré consciència de les funcions i tasques que s’hi realitzen.

Una mica d’Apunts…

Apunts és l’empresa d’economia social de Fundació Joia, entitat sense afany de lucre especialitzada en salut mental.

Apunts té dos grans reptes:

1/ Convertir-se en el proveïdor socialment responsable d’empreses multinacionals, pimes i autònoms.

2/ Generar llocs de treball per a persones amb discapacitat per trastorns de salut mental i que es troben en situació de risc d’exclusió social.

És per això que dissenyen de forma específica qualsevol tipus de servei que pugui necessitar el client a través de la customització d’accions que poden ajudar-lo en la seva responsabilitat social, i també realitzen l’acompanyament en el procés de contractació de persones professionals amb discapacitat. (Apunts, 2026)

Serveis que ofereixen…

A través de la seva cadena de valor social i sota els paràmetres de la Responsabilitat Social Corporativa:

• Creativitat i Disseny • Impressió digital i offset • Marxandatge sostenible • Gran format ▶ Post-impressió (departament en el que centraré el meu estudi de camp)

• Missatgeria i Logística • També compten amb una tenda online on venen productes propis que segueixen i promouen els seus valors d’inclusió i sostenibilitat.

Departament de Post-impressió (Apunts Cet, 2026)

Tots aquests serveis són realitzats per un equip de més 110 persones professionals, on més del 75% són persones amb certificat de discapacitat per trastorn de salut mental i que reben una formació laboral constant. (Apunts, 2026)

Expectatives del treball de camp

Com he comentat anteriorment, aquest estudi em fa especial il·lusió perquè a part de que estic segura de que m’aportarà una nova mirada i coneixements sobre aquest col·lectiu, tinc l’esperança de poder col·laborar a millorar el que durant l’estudi percebi que seria necessàri ja sigui quelcom del mateix departament de Post-impressió com de cara al col·lectiu de treballadors. En resum, la idea es detectar necessitats no resoltes i col·laborar en la seva millora.

Primeres passes….

• Contacte inicial

Primerament contactaria amb la responsable del departament de Post-impressió per a presentar-li l’estudi de camp que vull realitzar i assegurar-ne la seva autorització per a portar-lo a terme.

Un cop aconseguida aquesta, també amb la seva ajut, ens reuniriem amb tots els treballadors del departament per a exposar l’estudi que vull portar a terme i confirmar que ells també accepten col·laborar.

• Familiarització

A partir d’aquí, començaria a aproximar-me més al grup, relacionant-me amb ells, formant-ne part i familiaritzar-me amb ells i les seves tasques. Arribant així a posar-me en la seva pell.

• Observació participant

Ara que ja seria com una més del grup, a través de l’observació (espaial, interrelacional, detectant jerarquies fora i dins del grup) obtindria una visió més concreta del funcionament del departament i col·lectiu a estudiar (tasques que s’hi realitzen,  eines que utilitzen, màquinaria de la que disposen, objectius, valors ètics i socials pels que es regeixen). A la vegada que també empatitzaria amb ells.

• Selecció d’entrevistats i aplicació del Kit de camp

Un cop anés detectant les dinàmiques grupals faria una selecció acurada dels membres més representatius del grup (variats per a poder obtenir contrast d’opinions) i aprofundiria en ells mitjançant una entrevista oberta, qüestionari o el mètode del kit de camp que trobés més adient per al treballador en qüestió, ja que molts d’ells és provable que no tinguin prous coneixements digitals.

• Objectiu

L’objectiu seria escoltar-los i crear la suficient confiança per a que s’obrin i així obtindre la màxima informació per a poder compendre tant a ells com al departament on treballen. Conèixer les seves situacions personals garantint sempre el seu anonimat i confidencialitat, les mancances o necessitats que perceben dins el departament, les seves valoracions i opinions personals, alhora que degut a la proximitat aconseguida en el transcurs de l’estudi també podria accedir als seus sentiments, malestars, emocions, complicitats, enemistats i tot allò que a simple vista és molt difícil accedir-hi.

Bibliografia

Antropologo principiante. (2026). 10 Herramientas de la Antropología. https://antropologoprincipiante.com/herramientas-antropologia/

UOC. (2026). El camí zen de l’etnografia. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

Apunts. (2026). Misión y Visión. https://www.cetapunts.org/es/conocenos/mision-y-vision

Apunts Cet. (25 març 2021). Alba Navarro, responsable de Post-impresión – Apunts. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=oSsPYTZT0tU&t=4s

    .
Vinculació amb l’objecte escollit
La història d’aquest puf es remonta a la casa dels meus avis on el meu pare de nen ja el feia servir. Després vàrem ser nosaltres (els seus fills) i ara que els meus avis no hi són va
ser una de les coses que vaig voler mantindre a casa meva, on ara les meves nebodes segueixen amb la tradició.Així doncs, per a mí no és un simple puf, “és el puf dels avis” un objecte familiar que encara que no sabem si el va fer la meva àvia o no, jo sempre he tingut la il·lusió de que potser sí que va ser així degut a que era una dona amb grans habilitats artístiques i artesanals. Va ser modista i també feia i desfeia diferents tipus de mobiliari ja fós decorant-lo com reformant-lo…. així que tot és possible.

Sempre que el veig penso en els meus avis recordant els moments que hi vaig passar asseguda al costat de la butaca de la meva àvia escoltant les historietes dels grans, cosa que em transmet molt de caliu familiar. I veure que les meves nebode també el fan servir m’emociona.

Característiques formals i funcionals
FORMALS Es tracta d’un puf fet amb palla trenada. Fabricat a mà mitjançant tècniques de trenat tradicionals se li va donant forma cilíndrica ajudant a obtindre una estructura suficientment tova per a poder adaptar-se al cos i proporcionar comoditat a l’hora que prou ferma per a suportar el pes d’una persona.
Mides Puff: Alçada 32 cm.  Diàmetre 35 cm.
En la seva fabricació també s’ha contemplat la col·locació d’una petita nança en un dels laterals per tal de facilitar el seu transport i fer que el seu desplaçament sigui el més còmode possible.
FUNCIONALS La seva funció principal està disputada entre reposapeus i seient, encara que també pot exercir altres funcions como seria de taula . Essent una solució ideal per a moments de relaxació i socialització. Així doncs, segons el seu ús pot cobrir diferents necessitats o pràctiques socials:
– Reposapeus (descans, relaxació i mesura preventiva per a una bona ciruculació sanguínia)
– Seient (objecte de socialització molt versàtil degut al seu tamany i fàcil mobilitat)
– Taula (element de socialització molt versàtil degut al seu tamany, estabilitat i mobilitat)
– Objecte infantil (Activa la imaginació de petits en jocs de terra (com a roda o pujant-s’hi al damunt)

Anàlisi cultural
Si ens remontem a l’inici del reposapeus, el seu sentit era principalment simbòlic: Símbol de poder i estatus social.
Els primers reposapeus apareixen a Egipte, Mesopotamia i Xina on els utilitzaven principalment les elits.

Durant l’Edat Mitjana fins el segle XVII el reposapeus pasa a ser una peça comú de mobiliari. Essent decorats i dissenyats per a recolzar els peus a l’hora d’asseure’s.
Del segle XVII al XIX a EEUU i a Europa, on l’espai era limitat i el mobiliari costós, es fan servir tant per a descansar els peus com a seient per als més petits de la casa.
Després apareix: El Fender Stool familiar: Reposapeus baix i llarg que es col·loca davant la xemeneia per tal que tota la familia pugui escalfar-se els peus.
El reposapeus “Otomà” utilitzat com a reposapeus i seient versàtil.

El reposapeus “Victorià” que fa que es converteixi en una peça decorativa a més de funcional.
I al s.XX fins a l’actualitat segueixen mantenint les seves funcions de reposapeus, seient o taula versàtil convertint-se també en peça decorativa que a través de diferents materials ajuda a transformar qualsevol espai.
.
Arribant a l’actualitat on té la NOVA FUNCIÓ d’ajudar a millorar la postura, reduir la tensió lumbar i millorar la circulació sanguínia als nostres llocs de treball.

Relació entre disseny i antropologia
Clarament amb aquest objecte es demostra que a partir d’una necessitat inicial es crea un disseny adient, però a mida que passa el temps i per tant canvien les societats; el disseny i la seva funcionalitat s’adapta a les noves necessitats que requereixen els nous temps.

Bibliografia
Abbiamo360. (2026). ¿Cuál es la historia del Puff?. abiammo360. https://abbiamo360.com/sofas-abbiamo360-la-historia-del-puff/ Galeriasdeltresillo. (2017). El desconocido origen del puff. galeriasdeltresillo. https://blog.galeriasdeltresillo.com/el-desconocido-origen-del-puff/

DeBoer, D. [Debra DeBoer]. (2013). La historia del sillón puff: desde el Sacco hasta la comodidad moderna. beanbagsrus. https://www.beanbagsrus.es/blogs/news/history-bean-bag

Galeriasdeltresillo. (2017). El desconocido origen del puff. galeriasdeltresillo. https://blog.galeriasdeltresillo.com/el-desconocido-origen-del-puff/