Comunitat: Pacients del centre de dia en un centre de tractament d’addiccions.  

Definició de la comunitat:  

La comunitat escollida per al meu projecte de recerca és la dels actuals pacients del centre de dia d’Uphill, un petit centre terapèutic per al tractament de l’addició a Girona. Els trastorns addictius són malalties mentals que requereixen un tractament llarg i estricte basat en gran part en la teràpia grupal i el suport constant entre pacients. La durada del tractament sol ser aproximadament d’uns quatre anys, i es compon de diverses fases. El centre de dia sol ser la segona fase del tractament, on el pacient surt de la primera fase d’ingrés on està protegit de qualsevol estímul de consum, per a començar a reintegrar-se a poc a poc a una vida més normalitzada. Durant aquesta etapa el risc de recaiguda és molt alt, per tant, els pacients passen la major part del dia junts al centre fent teràpies grupals, activitats i compartint un espai comú durant uns quants mesos fins que estan preparats per a passar a la fase de tractament ambulatori, on el pacient enfronta la rehabilitació a la societat.  

Finalitat i objectius de la comunitat:  

L’organització mundial de la salut (OMS) considera l’addicció com una malaltia física i psicoemocional, caracteritzada per una sèrie d’alteracions en la química cerebral i les àrees de recompensa, memòria i motivació. La comunitat que he escollit són un grup de persones que comparteixen la mateixa malaltia, però sobretot els uneix la voluntat per superar-la i la lluita constant que això suposa. Superar una addició no és fàcil. Els addictes solen sentir vergonya al parlar sobre la seva condició obertament en una societat on hi ha poc coneixement i molta estigmatització sobre aquesta. Quan es troben en comunitat, senten que estan en un espai segur on no seran jutjats i podran parlar obertament sobre el seu passat i el seu viatge navegant l’abstinència. És per aquest motiu que en aquestes comunitats es creen vincles molt potents i personals entre pacients de diverses edats, generes i rerefons social. Els membres de la comunitat senten que tot i ser molt diferents comparteixen un passat fosc, i sobretot una lluita en comú per a una vida més digna.  

Per què he escollit aquesta comunitat?  

He escollit aquesta comunitat per tres grans motius. En primer lloc, per l’estigmatització que pateix aquest col·lectiu de cara a la societat, degut principalment a la falta d’informació sobre el tema i el poc reconeixement sobre l’addicció com a malaltia mental. En segon lloc, no he dubtat en escollir un grup terapèutic d’addictes com a exemple de comunitat per als vincles tan profunds i sincers que es creen en aquests grups. Finalment, també m’he vist influenciada per al meu lligam personal al grup. Jo mateixa soc addicte en recuperació i vaig estar fa un any en aquest mateix centre de dia fent teràpia amb uns companys diferents. Penso que tot i que es pot arribar a comprendre part de les dinàmiques i vincles dins la comunitat des de fora, no és possible entendre-les del tot si no s’es addicte i s’ha experimentat la comunitat de primera mà. El meu objectiu amb aquest anàlisi etnogràfic és il·lustrar de la manera més acurada possible com es viuen aquestes comunitats des de dins, ja que penso que és molt interessant i es generen vincles molt profunds entre els seus integrants.  

Membres de la comunitat:  

Actualment, la comunitat de pacients del centre de dia està formada per cinc pacients d’entre 22 i 56 anys, dels quals tres són homes i dues són dones. He sol·licitat el permís dels cinc membres de la comunitat i de l’equip terapèutic d’Uphill per a realitzar aquesta activitat, i tots m’han expressat interès i ganes de participar. 

Espai compartit:  

L’espai compartit es compon de tres espais comuns, la sala de teràpies, la sala d’estar i la cuina. Tractant-se d’un centre petit l’espai és reduït, però resulta còmode i acollidor per a compartir-lo amb un grup petit de pacients. Els cinc integrants de la comunitat passen cada dia entre setmana des de les nou del matí fins a les sis de la tarda junts seguint una rutina estricta. Van junts al gimnàs, realitzen sessions de teràpia grupal, tallers didàctics i altres activitats terapèutiques que generen complicitat entre el grup.