Introducció

Durant l’assignatura d’Antropologia del Disseny he treballat amb la comunitat dels Borjuts, la colla de tabalers de les Borges Blanques. Mitjançant una aproximació etnogràfica basada en l’observació participant, les converses informals i la documentació visual, he pogut comprendre les dinàmiques internes del grup, els seus valors i les necessitats que apareixen en el seu dia a dia.  

Més enllà de ser una colla de música tradicional, els Borjuts constitueixen una comunitat basada en la germanor, el compromís i la participació activa en la vida cultural del territori. Els assajos, les cercaviles i els correfocs es converteixen en espais on es construeixen vincles socials i un fort sentiment de pertinença. 

Durant l’assignatura d’Antropologia del Disseny he treballat amb la comunitat dels Borjuts, la colla de tabalers de les Borges Blanques. Mitjançant una aproximació etnogràfica basada en l’observació participant, les converses informals i la documentació visual, he pogut comprendre les dinàmiques internes del grup, els seus valors i les necessitats que apareixen en el seu dia a dia.  

Més enllà de ser una colla de música tradicional, els Borjuts constitueixen una comunitat basada en la germanor, el compromís i la participació activa en la vida cultural del territori. Els assajos, les cercaviles i els correfocs es converteixen en espais on es construeixen vincles socials i un fort sentiment de pertinença.

Necessitats detectades

El treball de camp em va permetre identificar diverses qüestions rellevants relacionades amb el disseny.

La primera estava vinculada als mateixos instruments. La colla es trobava en un procés de renovació visual dels seus tabals per tal d’unificar la seva imatge. Tot i això, la utilització de vinils rígids generava problemes acústics, ja que dificultava la vibració del metall i afectava la qualitat del so.  

També vaig observar la importància que té la identitat visual dins del grup. La samarreta, l’escut i els elements compartits funcionen com a símbols que reforcen el sentiment de comunitat i la representació de les Borges Blanques. Al mateix temps, molts membres senten la necessitat de personalitzar els seus instruments amb adhesius o mocadors que reflecteixen la seva experiència personal dins la colla.

La proposta: Codi Borjut

A partir d’aquestes observacions neix la proposta de disseny “El Codi Borjut”. Es tracta d’un sistema de vinilació acústica i identitària que busca compatibilitzar la unificació visual del grup amb el correcte funcionament dels instruments.

La proposta consisteix en l’ús de plantilles modulars de vinil amb espais oberts que permeten mantenir la vibració natural del metall i conservar la qualitat acústica dels tabals. Paral·lelament, aquestes plantilles incorporen una zona de personalització perquè cada membre pugui mantenir el seu vincle personal amb l’instrument sense perdre la identitat col·lectiva del grup.  

A més, el sistema també té en compte les actuacions nocturnes i els correfocs, integrant materials reflectants que interactuen amb les llums LED utilitzades pels Borjuts per millorar la visibilitat i la seguretat durant les actuacions.  

Presentació a la comunitar

Per compartir la proposta vaig optar per un format de fanzine digital. Aquesta decisió no va ser casual, sinó que respon a la manera com la mateixa comunitat transmet els seus coneixements. Els nous membres aprenen observant, escoltant i participant al costat dels veterans, fet que converteix el fanzine en una eina visual, oberta i fàcilment adaptable a les seves necessitats.  

Aquesta eina permet explicar tant la proposta de disseny com els valors que hi ha darrere, facilitant que la comunitat pugui apropiar-se del projecte, modificar-lo i continuar desenvolupant-lo en el futur.

Reflexió des de l’antropologia del disseny

Aquest projecte m’ha permès entendre que el disseny no consisteix únicament a crear objectes atractius visualment. El disseny és també una eina social capaç de reforçar vincles, transmetre identitats i donar resposta a necessitats reals de les persones.

L’etnografia ha estat fonamental per comprendre la comunitat abans de proposar cap solució. Observar els assajos, escoltar les experiències dels membres i participar en els seus espais m’ha ajudat a entendre que moltes de les seves pràctiques ja contenen processos de disseny implícits: des de la manera com organitzen les fileres fins a les adaptacions ergonòmiques dels arnesos o la incorporació de llums LED als tabals.  

Conclusions

El desenvolupament d’“El Codi Borjut” demostra que el disseny pot actuar com una eina de cohesió comunitària. La proposta no només resol una necessitat funcional relacionada amb la vinilació dels instruments, sinó que també contribueix a reforçar la identitat compartida de la colla.

Aquesta experiència m’ha ensenyat que dissenyar implica escoltar, observar i entendre les persones abans de crear. El valor del projecte no es troba únicament en l’objecte final, sinó en el procés de coneixement compartit que l’ha fet possible