Repte 4: Compartir el disseny
Resum de la recerca etnogràfica:
En l’activitat anterior vaig realitzar un estudi etnogràfic de la comunitat de pacients del centre de dia d’Uphill, un centre terapèutic destinat al tractament de les addiccions. Tractant-se d’un grup de suport on els seus membres comparteixen l’objectiu de superar una malaltia mental i reconstruir les seves vides, vaig centrar gran part del treball de camp en l’observació de les seves relacions socials, els vincles emocionals i les dinàmiques de grup. Aquest procés em va permetre identificar diverses necessitats i problemàtiques presents en el seu dia a dia, que han servit com a punt de partida per desenvolupar una proposta de disseny que pugui millorar l’experiència dins la comunitat i complementar les eines terapèutiques de les quals ja disposen.
Per a començar a esbossar una bona proposta de disseny vaig fer un anàlisis de les problemàtiques i necessitats que vaig detectar durant la recerca etnogràfica, a més de preguntar directament al grup quins aspectes es podrien millorar. Desques d’això vaig destacar les més rellevants, les quals van ser les següents:
- Falta de varietat en activitats lúdiques terapèutiques.
- Dificultat per expressar i identificar emocions.
- Necessitat de reforçar l’autoestima i la confiança personal.
- Necessitat de canals d’expressió alternatius a la comunicació verbal.
- Necessitat de mantenir la motivació durant les fases més llargues del tractament.
Proposta:
La meva proposta és la d’incorporar un taller d’artteràpia com a nova eina terapèutica.
L’artteràpia és una disciplina terapèutica que utilitza la creació artística com a eina per afavorir l’expressió emocional, l’autoconeixement i el benestar psicològic. A través de diferents activitats creatives, com el dibuix, la pintura o el collage, les persones poden expressar sentiments, pensaments i experiències que sovint resulten difícils de comunicar mitjançant les paraules.
Aquesta proposta podria resultar eficient per a millorar les principals problemàtiques expressades pels membres de la comunitat, especialment la dificultat per identificar i comunicar emocions, així com la necessitat d’incorporar noves activitats terapèutiques dins la rutina del centre. A més, l’artteràpia encaixa amb els valors del tractament, ja que fomenta la reflexió personal, l’autoconeixement i el suport mutu entre els participants. Mitjançant un espai segur de creativitat i expressió, els pacients poden explorar aspectes de la seva experiència vital i del seu procés de recuperació d’una manera diferent de la que ofereixen les teràpies convencionals, complementant així les eines terapèutiques ja existents al centre.
Prototip de sessió d’artteràpia centrada en pacients addictes:
Per portar aquesta proposta a la pràctica he dissenyat diverses sessions d’artteràpia adaptades a les necessitats emocionals i terapèutiques dels pacients del centre de dia. La proposta combina recursos propis de l’artteràpia amb eines i conceptes que ja formen part del tractament de les addicions, de manera que les activitats resultin familiars, útils i coherents amb el procés de rehabilitació que segueixen els participants.
Un exemple és la sessió d’artteràpia basada en les anomenades fotos negres. La foto negra és una eina terapèutica àmpliament utilitzada en els centres de tractament d’addiccions i consisteix a recordar i compartir episodis especialment dolorosos o significatius viscuts durant l’etapa de consum. L’objectiu és ajudar el pacient a prendre consciència de les conseqüències de l’addicció i recordar el motiu pel qual ha decidit iniciar el procés de recuperació.
En aquesta proposta he volgut traslladar aquesta eina de l’espai de teràpia grupal al llenguatge artístic. Així, cada pacient representaria una de les seves fotos negres mitjançant una il·lustració realitzada amb tinta xinesa, un material que permet treballar visualment conceptes com la foscor, la taca o la intensitat emocional. Un cop finalitzades les obres, els participants compartirien el significat de les seves creacions amb la resta del grup, generant un espai de reflexió, expressió emocional i suport mutu. Aquest exercici permetria abordar experiències difícils des d’una perspectiva diferent, complementant el treball terapèutic que ja es realitza al centre.
He procurat que la durada i la freqüència de les sessions sigui compatible amb la rutina dels pacients, situant-les en una franja del seu horari ja destinada a aquest tipus de tallers.
Presentació a la comunitat:
La proposta serà presentada a la comunitat en forma d’una sessió de mostra perquè els pacients puguin experimentar de primera mà el taller, valorar com s’hi han sentit i aportar el seu “feedback”. D’aquesta manera, la proposta podrà adaptar-se millor a les seves necessitats i incorporar les seves opinions abans d’una possible implementació més continuada dins la rutina del centre.
Per a acabar de completar aquest apartat he dissenyat un cartell que anuncia aquesta sessió d’artteràpia pilot. Aquest cartell es situarà a la sala polivalent del centre perquè els pacients puguin estar informats del taller.
18
Debat2el Repte 4: Compartir el disseny
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona nit, Alba,
La teva proposta ha captat la meva atenció perquè trobo que està molt ben formulada per resoldre les necessitats de la teva comunitat analitzades durant el treball de camp.
He trobat molt interessant el tema de les “fotos negres” i com crees una connexió amb l’artteràpia, ja que aquí també es nota l’anàlisi que has realitzat i l’estudi previ al teu disseny.
També cal comentar que la idea de presentar el projecte com a sessió de mostra per tal que et permeti recollir el feedback dels participants abans d’implementar-la, crec que està molt encertada i que és coherent amb el que menciona Sarah Pink, ja que no has dissenyat per al futur, sinó per la gent.
El cartell que has dissenyat per anunciar el taller, crec que encaixa molt bé amb la proposta, perquè a part de ser molt visual, és molt artístic i ajuda a captar l’atenció de qui l’observa.
Per finalitzar, vull donar-te l’enhorabona, ja que crec que has fet un molt bon projecte arran del treball de camp elaborat i que has fet un disseny que permetrà a la teva comunitat cobrir les seves necessitats i alhora, ajudar a créixer la comunitat.
Salut,
Aina.
Hola Alba,
La veritat és que la teva proposta de disseny m’ha cridat l’atenció perquè justament jo també he treballat amb una comunitat amb problemes de salut mental a les quals també els ajuden molt realitzar tasques manuals.
La idea d’ajudar-los a través de l’artteràpia, sense cap dubte considero que és una eina molt efectiva per aconseguir deixar-se anar i treure totes les emocions que els bloquejen alhora que els suposa traslladar-se a un estat de relaxació molt adient per al seu tractament.
El tema de les “fotos negres” ha estat nou per a mí, però m’ha agradat molt la idea de com pot ajudar mentalment a recordar als pacients el per què del motiu pel que han de mantindre’s ferms i resistir-se a tornar a recaure. Trobo que són imatges visuals molt potents que després, amb la proposta que aportes d’haver de dibuixar la mateixa fotografia, s’aconsegueix enfortir aquest concepte segur. Es quedarà gravat a les seves ments i serà un toc d’atenció que els pot ajudar en moments de debilitat.
Tal i com comenta l’Aina, també trobo molt bona idea el fer una primera sessió de mostra per a rebre el feedback i així assegurar una proposta més adient i efectiva per a la comunitat.
I finalment, trobo molt encertat el aplicar colors vius i lluminosos al cartell per tal de transmetre que és un taller on a pesar de tractar un tema dur, es respirarà bona energia i positivisme.
Elisabet