Debat1el Repte 4—Compartir el disseny

  1. Victor Blázquez Martínez says:

    M’ha semblat un projecte molt interessant perquè parteix d’una observació molt fina de les dinàmiques del grup i no només de l’activitat física en si. Trobo molt encertat que hagis detectat que la problemàtica principal no era esportiva sinó relacional i comunicativa, i que la proposta no intenti imposar una nova manera de funcionar, sinó fer visible una memòria col·lectiva que ja existia. El panell em sembla una solució senzilla però molt coherent amb la comunitat, perquè encaixa amb l’espai i amb la manera com el grup construeix significats compartits. A més, crec que el concepte de “NO ERA NECESSARI” és molt potent perquè recull molt bé aquest humor intern que has sabut observar. Com a possible línia de desenvolupament, potser seria interessant veure com aquest sistema pot evolucionar amb el temps i si també podria ajudar a integrar noves persones dins del grup.

    Molt bon treball.

    Victor Blázquez

Debat2el Taps de botella

  1. Andrea Navarro Morcillo says:

    Hola Elizabeth, llegint la teva història m’ha recordat quan a casa també guardàvem els taps per causes solidàries. Un altre objecte que m’ha vingut al cap són aquells contenidors en forma de cor que van començar a instal·lar en molts municipis. Quan era petita i veia que s’anaven omplint tan ràpidament em sentia molt contenta de veure la solidaritat de les persones.

    D’aquesta manera, els taps passaven a formar part d’una causa compartida, ja que aquests contenidors permetien visualitzar l’interior, mostrant així la solidaritat dels altres i generant una sensació de participació col·lectiva. Això m’ha fet pensar que el tap no només servia per reciclar o ajudar, sinó que permetia donar visibilitat a aquelles causes que realment ho necessitaven.

  2. Marta Vilà Castro says:

    Bona tarda Elizabeth, la teva història m’ha fet viatjar a la meva infantesa, on, de la mateixa manera que tu feies, col·leccionava els taps per a donar-los una segona vida. Recordo que en aquell moment es va començar a fer campanyes per a lluitar contra el malbaratament de tots aquests plàstics, i a la meva escola es va fer un concurs per veure quina classe podia salvar més taps d’anar a les escombraries.
     

    D’aquesta manera, com bé dius, actualment ens trobem que els taps van agafats a les ampolles de plàstic, facilitant el seu reciclatge i possible reutilització dins de la indústria. Últimament, he vist alguns projectes on donen una segona vida a aquests plàstics, desfent-los per a crear una làmina que es dona forma per a crear posagots, estructures, etc. Ho vaig trobar molt original, comparteixo amb vosaltres un exemple d’empresa que es dedica a això: https://www.instore.es/plasticos-reciclados-materiales/