Debat2el Repte 4: Compartir el disseny

  1. Aina Roldán Perez says:

    Bona nit, Alba,

    La teva proposta ha captat la meva atenció perquè trobo que està molt ben formulada per resoldre les necessitats de la teva comunitat analitzades durant el treball de camp.

    He trobat molt interessant el tema de les “fotos negres” i com crees una connexió amb l’artteràpia, ja que aquí també es nota l’anàlisi que has realitzat i l’estudi previ al teu disseny.

    També cal comentar que la idea de presentar el projecte com a sessió de mostra per tal que et permeti recollir el feedback dels participants abans d’implementar-la, crec que està molt encertada i que és coherent amb el que menciona Sarah Pink, ja que no has dissenyat per al futur, sinó per la gent.

    El cartell que has dissenyat per anunciar el taller, crec que encaixa molt bé amb la proposta, perquè a part de ser molt visual, és molt artístic i ajuda a captar l’atenció de qui l’observa.

    Per finalitzar, vull donar-te l’enhorabona, ja que crec que has fet un molt bon projecte arran del treball de camp elaborat i que has fet un disseny que permetrà a la teva comunitat cobrir les seves necessitats i alhora, ajudar a créixer la comunitat.

    Salut,

    Aina.

  2. Elisabet Oms says:

    Hola Alba,

    La veritat és que la teva proposta de disseny m’ha cridat l’atenció perquè justament jo també he treballat amb una comunitat amb problemes de salut mental a les quals també els ajuden molt realitzar tasques manuals.

    La idea d’ajudar-los a través de l’artteràpia, sense cap dubte considero que és una eina molt efectiva per aconseguir deixar-se anar i treure totes les emocions que els bloquejen alhora que els suposa traslladar-se a un estat de relaxació molt adient per al seu tractament.

    El tema de les “fotos negres” ha estat nou per a mí, però m’ha agradat molt la idea de com pot ajudar mentalment a recordar als pacients el per què del motiu pel que han de mantindre’s ferms i resistir-se a tornar a recaure. Trobo que són imatges visuals molt potents que després, amb la proposta que aportes d’haver de dibuixar la mateixa fotografia, s’aconsegueix enfortir aquest concepte segur. Es quedarà gravat a les seves ments i serà un toc d’atenció que els pot ajudar en moments de debilitat.

    Tal i com comenta l’Aina, també trobo molt bona idea el fer una primera sessió de mostra per a rebre el feedback i així assegurar una proposta més adient i efectiva per a la comunitat.

    I finalment, trobo molt encertat el aplicar colors vius i lluminosos al cartell  per tal de transmetre que és un taller on a pesar de tractar un tema dur, es respirarà bona energia i positivisme.

    Elisabet

     

     

Debat1el Repte 4—Compartir el disseny

  1. Victor Blázquez Martínez says:

    M’ha semblat un projecte molt interessant perquè parteix d’una observació molt fina de les dinàmiques del grup i no només de l’activitat física en si. Trobo molt encertat que hagis detectat que la problemàtica principal no era esportiva sinó relacional i comunicativa, i que la proposta no intenti imposar una nova manera de funcionar, sinó fer visible una memòria col·lectiva que ja existia. El panell em sembla una solució senzilla però molt coherent amb la comunitat, perquè encaixa amb l’espai i amb la manera com el grup construeix significats compartits. A més, crec que el concepte de “NO ERA NECESSARI” és molt potent perquè recull molt bé aquest humor intern que has sabut observar. Com a possible línia de desenvolupament, potser seria interessant veure com aquest sistema pot evolucionar amb el temps i si també podria ajudar a integrar noves persones dins del grup.

    Molt bon treball.

    Victor Blázquez

Debat2el Repte 4. Compartir el disseny

  1. Laia Pagès Ramírez says:

    Hola, Martina! Trobo que el teu projecte al Bar La Plaça està molt treballat. El que que expliques que vas descobrir al treball de camp, és a dir, que t’adonis que la clau de tot estava en un objecte tan discret com la llibreta de comptes que el Pep guarda amagada sota la barra, em sembla una troballa molt important. A més, aquest detall resumeix exactament el paper de l’antropologia aplicada al disseny: aprendre a mirar on mira la comunitat i no on mirem nosaltres.

    Aquesta idea de transformar un objecte de control, en el teu cas, els deutes, en la llibreta de casa com a arxiu de memòria col·lectiva és un encert. Al final, en llocs com els bars del barri de Gràcia, la identitat es construeix amb aquests codis quotidians de la gent, i crear un objecte analògic que doni continuïtat a aquesta confiança em sembla molt poètic i alhora respectuós amb la cultura material de l’espai.

    A més, el cartell que has preparat per presentar la proposta es veu molt net, i el format és molt proper. 

    Enhorabona pel projecte, m’ha semblat una proposta molt bonica i molt ben lligada!

  2. Mariona Canadell Camps says:

    Hola, Martina!
    M’ha agradat molt la teva proposta perquè posa el focus en la construcció de comunitat a través de les experiències compartides. La idea d’una llibreta on els clients puguin escriure records, anècdotes o moments viscuts al bar em sembla una manera molt senzilla però alhora significativa de preservar la memòria col·lectiva del lloc.

    També crec que és una intervenció que encaixa molt bé amb l’enfocament etnogràfic de l’assignatura, ja que no busca transformar radicalment l’espai, sinó potenciar una pràctica social que ja existeix: la trobada i la conversa entre les persones. A més, el fet que la llibreta pugui anar creixent amb les aportacions dels mateixos usuaris fa que el projecte sigui viu i evolucioni amb la comunitat.

    Potser, com a possible ampliació, es podria plantejar que algunes d’aquestes històries es compartissin també en format digital (amb fotografies o codis QR al mateix bar), cosa que permet que la memòria del lloc continuï creixent i arribi també a persones noves. En conjunt, em sembla una proposta molt sensible i coherent amb les necessitats detectades durant el treball de camp.