Publicat per 
Debat0el Repte 2. L’antropologia en el disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Puf de palla trenada
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el R1- Antropologia del disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Repte 1: L’antropologia en el disseny. “Azucarillo”.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el REPTE 1: L’antropologia en el Disseny
- Anna Petrus Rodriguez says:
El teu estoig demostra molt bé com un objecte quotidià pot acabar carregat de significat amb el pas del temps. Es veu clarament que no és només un element pràctic, sinó una peça vinculada a etapes molt concretes de la vida.
Penso que l’estoig també és una mena d’espai propi dins d’un entorn compartit com és l’escola. Tot i estar en un lloc ple de normes, horaris i estructures comunes, l’estoig és personal, gairebé íntim. Potser per això s’omple de noms i dibuixos, és una manera de deixar empremta i fer-lo teu dins d’un espai col·lectiu.
També m’ha semblat interessant el fet que es vagi desgastant amb tu. No és un objecte que es manté igual, sinó que acumula marques, com si fos un registre físic del temps i de les experiències que descrius.
Creus que si l’educació es torna cada vegada més digital, objectes com l’estoig perdran aquesta càrrega personal o potser adoptaran un altre significat?
- Maria Marles Carrillo Boschdemont says:
Em sembla molt interessant la visió que has fet sobre l’estoig, tens raó que degut a la seva resistència fa que es converteixi en un símbol el pas del temps, el fet de que passi tant de temps fa que acompanyi a la persona, el fet de que guarda el que hi ha dins es pugui utilitzar i compartir el que s’hi porti.
T’ambé no m’havia adonat de la seva evolució, és veritat que hi havien aquells estoigs de ferro robustos i ara en busquem la lleugeresa.És una bona reflexió pensar que degut a la informàtica i tecnologia l’estoig potser acabarà tinguent un valor secundari?
Podem dir que l’estoig reflecteix valors, relacions i formes de vida d’una societat en un moment determinat.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Repte 1. L’antropologia en el disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Ampolla d’aigua reutilitzable
- Claudia Campillo Pañella says:
Llegint el teu text m’he sentit bastant identificada, perquè jo també faig servir sempre la meva ampolla Stanley i me l’emporto a tot arreu. Forma part de la meva rutina diària, igual que expliques tu amb la Dopper. Al final crec que és un objecte que gairebé no qüestionem, però que ens acompanya constantment i acaba formant part del nostre dia a dia d’una manera molt natural. M’ha semblat molt interessant com relaciones l’ampolla amb els valors de sostenibilitat i consum responsable. En el meu cas, tot i que potser no ho penso cada dia de manera conscient, també hi ha aquesta idea de reduir residus i evitar comprar ampolles de plàstic d’un sol ús, crec que aquests petits gestos quotidians acaben definint una manera d’estar al món, encara que siguin decisions aparentment simples. També penso que l’ampolla té una dimensió molt vinculada a l’autonomia i a l’organització personal. Portar-la sempre a sobre implica previsió, cura i certa responsabilitat amb una mateixa. No és només hidratar-se sino planificar el dia i dependre menys del consum immediat.
M’agrada la idea que expliques sobre la identitat i la marca, encara que sigui un objecte funcional, l’elecció d’un model concret, d’uns colors o d’una marca determinada també diu alguna cosa de nosaltres. - Iker Manchado Lozano says:
He trobat molt interessant el teu anàlisi sobre l’ampolla reutilitzable Dopper, especialment la manera com expliques la relació entre l’objecte i els valors de sostenibilitat. Crec que és un bon exemple de com un objecte quotidià pot anar més enllà de la seva funció pràctica i acabar representant una manera d’entendre el consum i la relació amb el medi ambient.
També m’ha semblat molt encertada la comparativa que fas amb altres objectes utilitzats al llarg de la història per transportar aigua. Això mostra molt bé com, tot i que la necessitat és universal, cada societat ha desenvolupat solucions diferents segons els materials disponibles, la tecnologia i les formes de vida. En aquest sentit, l’ampolla reutilitzable actual reflecteix molt clarament els valors del nostre context contemporani, especialment la preocupació pel medi ambient i la reducció de residus.
A més, trobo interessant la idea que menciones sobre com l’objecte pot formar part de la identitat personal. De fet, en el meu dia a dia també em passa una cosa semblant. Tot i que en el meu treball he analitzat els AirPods, que és un objecte que utilitzo pràcticament cada dia i que sempre porto amb mi, també faig servir una ampolla reutilitzable de manera constant. La porto a la feina, al gimnàs i fins i tot ara mateix, mentre estic fent la UOC, la tinc davant de la taula.Crec que aquests exemples mostren molt bé com objectes aparentment simples poden acabar formant part de les nostres rutines quotidianes fins al punt que gairebé passen desapercebuts. Tot i això, tenen un paper important en la nostra manera de viure i organitzar el dia a dia, i sovint acaben adquirint un significat que va més enllà de la seva funció pràctica, reflectint hàbits, valors o maneres de viure pròpies del moment i del context cultural en què vivim.
- Sara Delgado Dotú says:
Hola Martina!
M’ha semblat molt interessant com expliques la relació que tens amb l’ampolla Dopper, perquè mostres molt bé com un objecte quotidià pot acabar formant part de la nostra identitat i de les nostres rutines. M’he sentit identificada igual que tu i els altres companys, ja que jo també vaig amb la meva botella a tot arreu inclòs al gimnàs, i em sembla un objecte que avui dia tothom utilitza com una forma de ser més sostenibles i per un consum més responsable. El teu treball deixa clar que fins i tot una cosa tan simple com una ampolla d’aigua pot tenir un significat més profund en la nostra vida diària.Des d’una perspectiva antropològica, és curiós veure com els objectes que usem cada dia també funcionen com una manera d’expressar qui som o quins valors volem representar. En aquest cas, l’ampolla no sols serveix per a hidratar-se, sinó que també simbolitza una manera concreta d’entendre la relació amb el medi ambient.
També em sembla molt interessant la part en la qual expliques com l’ampolla s’integra en la teva rutina diària. Aquest ús repetit és el que acaba generant una relació de familiaritat amb l’objecte.
D’altra banda, la comparació que fas amb altres recipients per a transportar aigua al llarg de la història em sembla una forma molt clara de mostrar com el disseny sempre respon al context cultural i tecnològic de cada època. En aquest sentit, l’ampolla reutilitzable reflecteix molt bé algunes preocupacions actuals, com la sostenibilitat o la reducció de residus.
En general, crec que el teu treball mostra molt bé com el disseny i l’antropologia es relacionen a través dels objectes quotidians, i com fins i tot una cosa aparentment simple pot ajudar-nos a entendre millor els valors i les formes de vida d’una societat.Moltes gràcies,
Sara
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Taps de botella
- Andrea Navarro Morcillo says:
Hola Elizabeth, llegint la teva història m’ha recordat quan a casa també guardàvem els taps per causes solidàries. Un altre objecte que m’ha vingut al cap són aquells contenidors en forma de cor que van començar a instal·lar en molts municipis. Quan era petita i veia que s’anaven omplint tan ràpidament em sentia molt contenta de veure la solidaritat de les persones.
D’aquesta manera, els taps passaven a formar part d’una causa compartida, ja que aquests contenidors permetien visualitzar l’interior, mostrant així la solidaritat dels altres i generant una sensació de participació col·lectiva. Això m’ha fet pensar que el tap no només servia per reciclar o ajudar, sinó que permetia donar visibilitat a aquelles causes que realment ho necessitaven.
- Marta Vilà Castro says:
Bona tarda Elizabeth, la teva història m’ha fet viatjar a la meva infantesa, on, de la mateixa manera que tu feies, col·leccionava els taps per a donar-los una segona vida. Recordo que en aquell moment es va començar a fer campanyes per a lluitar contra el malbaratament de tots aquests plàstics, i a la meva escola es va fer un concurs per veure quina classe podia salvar més taps d’anar a les escombraries.
D’aquesta manera, com bé dius, actualment ens trobem que els taps van agafats a les ampolles de plàstic, facilitant el seu reciclatge i possible reutilització dins de la indústria. Últimament, he vist alguns projectes on donen una segona vida a aquests plàstics, desfent-los per a crear una làmina que es dona forma per a crear posagots, estructures, etc. Ho vaig trobar molt original, comparteixo amb vosaltres un exemple d’empresa que es dedica a això: https://www.instore.es/plasticos-reciclados-materiales/
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona nit, Alba,
L’objecte que has seleccionat es nota que té un gran valor sentimental, no només pel que expliques sinó per com ho fas. Crec que tothom té un peluix que li fa recordar algun moment de la seva infantesa o que té guardat com a or pel simple fet que ens pot transportar a records bonics i inoblidables inclús en els nostres pitjors moments.
Sovint no li donem importància al context social dels objectes, com és el cas del peluix i els vincles que té amb nens i nenes o fins i tot amb adults, perquè recorda moments de la infància, perquè era d’un fill/a… Si ve és cert, el peluix és un objecte universal i que, per tant, podem trobar-lo en les diferents cultures, potser en cada una té significats diferents, però al final, la funcionalitat principal és acompanyar a un infant.
El peluix, però, no només tenen aquesta funció o poden ser un regal romàntic, complint amb una funcionalitat simbòlica i emocional. També en algunes cultures s’utilitzen com a talismans espirituals, usant-los per aportar energia, protecció i atraurà la bona sort, la tranquil·litat i el benestar emocional.
L’objecte que has analitzat, podrà tenir diferents formes i dissenys, interpretant a diferents animals o ninos, però en tot cas, la condició d’ús acabarà essent la mateixa en diverses cultures, a excepció dels que compleixen la funció de ser talismans emocionals.
Moltes gràcies,
Aina.
Hola Alba!
M’ha agradat molt com expliques la relació que tens amb “l’Azucarillo”, perquè fa molt evident alguna cosa que a vegades oblidem quan parlem de disseny: que els objectes no sols tenen una funció pràctica, sinó que també ajuden a construir records, afectes i fins i tot identitat. En el teu cas, el peluix no és només una joguina, sinó una espècie de pont entre la teva infància, la teva creativitat i les històries que continues creant avui. He escollit comentar el teu objecte perquè m’he sentit identificada, ja que jo també tinc un peluix que forma part de la meva infància, el qual des de ven petita ja dormia amb ell.
Des de l’antropologia em sembla molt interessant com descrius el procés de donar nom, personalitat i històries als peluixos. Això mostra molt bé com els humans tendim a projectar emocions i narratives en els objectes. És curiós pensar que una cosa tan petita pugui convertir-se en un company emocional.
També m’ha agradat la comparació entre el peluix nou i el teu. Em sembla una manera molt bonica de mostrar com l’ús transforma els objectes i els afegeix història. Em va recordar a la idea que els objectes dissenyats no acaben quan surten de fàbrica, sinó que continuen “vivint” a través de les persones que els utilitzen. En aquest sentit, les marques de desgast no són defectes, sinó part de la biografia de l’objecte.
En general, crec que el teu treball mostra molt bé la relació entre disseny i antropologia: com un objecte aparentment simple pot tenir un significat cultural, emocional i creatiu molt més profund del que sembla.
Moltes gràcies,
Sara