Publicat per 
Publicat per 
Debat2el Taps de botella
- Andrea Navarro Morcillo says:
Hola Elizabeth, llegint la teva història m’ha recordat quan a casa també guardàvem els taps per causes solidàries. Un altre objecte que m’ha vingut al cap són aquells contenidors en forma de cor que van començar a instal·lar en molts municipis. Quan era petita i veia que s’anaven omplint tan ràpidament em sentia molt contenta de veure la solidaritat de les persones.
D’aquesta manera, els taps passaven a formar part d’una causa compartida, ja que aquests contenidors permetien visualitzar l’interior, mostrant així la solidaritat dels altres i generant una sensació de participació col·lectiva. Això m’ha fet pensar que el tap no només servia per reciclar o ajudar, sinó que permetia donar visibilitat a aquelles causes que realment ho necessitaven.
- Marta Vilà Castro says:
Bona tarda Elizabeth, la teva història m’ha fet viatjar a la meva infantesa, on, de la mateixa manera que tu feies, col·leccionava els taps per a donar-los una segona vida. Recordo que en aquell moment es va començar a fer campanyes per a lluitar contra el malbaratament de tots aquests plàstics, i a la meva escola es va fer un concurs per veure quina classe podia salvar més taps d’anar a les escombraries.
D’aquesta manera, com bé dius, actualment ens trobem que els taps van agafats a les ampolles de plàstic, facilitant el seu reciclatge i possible reutilització dins de la indústria. Últimament, he vist alguns projectes on donen una segona vida a aquests plàstics, desfent-los per a crear una làmina que es dona forma per a crear posagots, estructures, etc. Ho vaig trobar molt original, comparteixo amb vosaltres un exemple d’empresa que es dedica a això: https://www.instore.es/plasticos-reciclados-materiales/
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Llegint el teu text m’he sentit bastant identificada, perquè jo també faig servir sempre la meva ampolla Stanley i me l’emporto a tot arreu. Forma part de la meva rutina diària, igual que expliques tu amb la Dopper. Al final crec que és un objecte que gairebé no qüestionem, però que ens acompanya constantment i acaba formant part del nostre dia a dia d’una manera molt natural. M’ha semblat molt interessant com relaciones l’ampolla amb els valors de sostenibilitat i consum responsable. En el meu cas, tot i que potser no ho penso cada dia de manera conscient, també hi ha aquesta idea de reduir residus i evitar comprar ampolles de plàstic d’un sol ús, crec que aquests petits gestos quotidians acaben definint una manera d’estar al món, encara que siguin decisions aparentment simples. També penso que l’ampolla té una dimensió molt vinculada a l’autonomia i a l’organització personal. Portar-la sempre a sobre implica previsió, cura i certa responsabilitat amb una mateixa. No és només hidratar-se sino planificar el dia i dependre menys del consum immediat.
M’agrada la idea que expliques sobre la identitat i la marca, encara que sigui un objecte funcional, l’elecció d’un model concret, d’uns colors o d’una marca determinada també diu alguna cosa de nosaltres.
He trobat molt interessant el teu anàlisi sobre l’ampolla reutilitzable Dopper, especialment la manera com expliques la relació entre l’objecte i els valors de sostenibilitat. Crec que és un bon exemple de com un objecte quotidià pot anar més enllà de la seva funció pràctica i acabar representant una manera d’entendre el consum i la relació amb el medi ambient.
També m’ha semblat molt encertada la comparativa que fas amb altres objectes utilitzats al llarg de la història per transportar aigua. Això mostra molt bé com, tot i que la necessitat és universal, cada societat ha desenvolupat solucions diferents segons els materials disponibles, la tecnologia i les formes de vida. En aquest sentit, l’ampolla reutilitzable actual reflecteix molt clarament els valors del nostre context contemporani, especialment la preocupació pel medi ambient i la reducció de residus.
A més, trobo interessant la idea que menciones sobre com l’objecte pot formar part de la identitat personal. De fet, en el meu dia a dia també em passa una cosa semblant. Tot i que en el meu treball he analitzat els AirPods, que és un objecte que utilitzo pràcticament cada dia i que sempre porto amb mi, també faig servir una ampolla reutilitzable de manera constant. La porto a la feina, al gimnàs i fins i tot ara mateix, mentre estic fent la UOC, la tinc davant de la taula.
Crec que aquests exemples mostren molt bé com objectes aparentment simples poden acabar formant part de les nostres rutines quotidianes fins al punt que gairebé passen desapercebuts. Tot i això, tenen un paper important en la nostra manera de viure i organitzar el dia a dia, i sovint acaben adquirint un significat que va més enllà de la seva funció pràctica, reflectint hàbits, valors o maneres de viure pròpies del moment i del context cultural en què vivim.
Hola Martina!
M’ha semblat molt interessant com expliques la relació que tens amb l’ampolla Dopper, perquè mostres molt bé com un objecte quotidià pot acabar formant part de la nostra identitat i de les nostres rutines. M’he sentit identificada igual que tu i els altres companys, ja que jo també vaig amb la meva botella a tot arreu inclòs al gimnàs, i em sembla un objecte que avui dia tothom utilitza com una forma de ser més sostenibles i per un consum més responsable. El teu treball deixa clar que fins i tot una cosa tan simple com una ampolla d’aigua pot tenir un significat més profund en la nostra vida diària.
Des d’una perspectiva antropològica, és curiós veure com els objectes que usem cada dia també funcionen com una manera d’expressar qui som o quins valors volem representar. En aquest cas, l’ampolla no sols serveix per a hidratar-se, sinó que també simbolitza una manera concreta d’entendre la relació amb el medi ambient.
També em sembla molt interessant la part en la qual expliques com l’ampolla s’integra en la teva rutina diària. Aquest ús repetit és el que acaba generant una relació de familiaritat amb l’objecte.
D’altra banda, la comparació que fas amb altres recipients per a transportar aigua al llarg de la història em sembla una forma molt clara de mostrar com el disseny sempre respon al context cultural i tecnològic de cada època. En aquest sentit, l’ampolla reutilitzable reflecteix molt bé algunes preocupacions actuals, com la sostenibilitat o la reducció de residus.
En general, crec que el teu treball mostra molt bé com el disseny i l’antropologia es relacionen a través dels objectes quotidians, i com fins i tot una cosa aparentment simple pot ajudar-nos a entendre millor els valors i les formes de vida d’una societat.
Moltes gràcies,
Sara