Repte 1: L’antropologia en el disseny. “Azucarillo”.

Alba Costa Soriano
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Repte 1: L’antropologia en el disseny. “Azucarillo”.

Debat2

  1. Aina Roldán
    Visibilitat: Públic

    Bona nit, Alba,
    L’objecte que has seleccionat es nota que té un gran valor sentimental, no només pel que expliques sinó per com ho fas. Crec que tothom té un peluix que li fa recordar algun moment de la seva infantesa o que té guardat com a or pel simple fet que ens pot transportar a records bonics i inoblidables inclús en els nostres pitjors moments.
    Sovint no li donem importància al context social dels objectes, com és el cas del peluix i els vincles que té amb nens i nenes o fins i tot amb adults, perquè recorda moments de la infància, perquè era d’un fill/a… Si ve és cert, el peluix és un objecte universal i que, per tant, podem trobar-lo en les diferents cultures, potser en cada una té significats diferents, però al final, la funcionalitat principal és acompanyar a un infant.
    El peluix, però, no només tenen aquesta funció o poden ser un regal romàntic, complint amb una funcionalitat simbòlica i emocional. També en algunes cultures s’utilitzen com a talismans espirituals, usant-los per aportar energia, protecció i atraurà la bona sort, la tranquil·litat i el benestar emocional.
    L’objecte que has analitzat, podrà tenir diferents formes i dissenys, interpretant a diferents animals o ninos, però en tot cas, la condició d’ús acabarà essent la mateixa en diverses cultures, a excepció dels que compleixen la funció de ser talismans emocionals.
    Moltes gràcies,
    Aina.

  2. Sara Delgado Dotú
    Visibilitat: Públic

    Hola Alba!
    M’ha agradat molt com expliques la relació que tens amb “l’Azucarillo”, perquè fa molt evident alguna cosa que a vegades oblidem quan parlem de disseny: que els objectes no sols tenen una funció pràctica, sinó que també ajuden a construir records, afectes i fins i tot identitat. En el teu cas, el peluix no és només una joguina, sinó una espècie de pont entre la teva infància, la teva creativitat i les històries que continues creant avui. He escollit comentar el teu objecte perquè m’he sentit identificada, ja que jo també tinc un peluix que forma part de la meva infància, el qual des de ven petita ja dormia amb ell.

    Des de l’antropologia em sembla molt interessant com descrius el procés de donar nom, personalitat i històries als peluixos. Això mostra molt bé com els humans tendim a projectar emocions i narratives en els objectes. És curiós pensar que una cosa tan petita pugui convertir-se en un company emocional.

    També m’ha agradat la comparació entre el peluix nou i el teu. Em sembla una manera molt bonica de mostrar com l’ús transforma els objectes i els afegeix història. Em va recordar a la idea que els objectes dissenyats no acaben quan surten de fàbrica, sinó que continuen “vivint” a través de les persones que els utilitzen. En aquest sentit, les marques de desgast no són defectes, sinó part de la biografia de l’objecte.
    En general, crec que el teu treball mostra molt bé la relació entre disseny i antropologia: com un objecte aparentment simple pot tenir un significat cultural, emocional i creatiu molt més profund del que sembla.

    Moltes gràcies,

    Sara

REPTE 1: L’antropologia en el Disseny

Georgina Mir Sans
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a REPTE 1: L’antropologia en el Disseny

Debat2

  1. Anna Petrus Rodriguez
    Visibilitat: Públic

    El teu estoig demostra molt bé com un objecte quotidià pot acabar carregat de significat amb el pas del temps. Es veu clarament que no és només un element pràctic, sinó una peça vinculada a etapes molt concretes de la vida.

    Penso que l’estoig també és una mena d’espai propi dins d’un entorn compartit com és l’escola. Tot i estar en un lloc ple de normes, horaris i estructures comunes, l’estoig és personal, gairebé íntim. Potser per això s’omple de noms i dibuixos, és una manera de deixar empremta i fer-lo teu dins d’un espai col·lectiu.

    També m’ha semblat interessant el fet que es vagi desgastant amb tu. No és un objecte que es manté igual, sinó que acumula marques, com si fos un registre físic del temps i de les experiències que descrius.

    Creus que si l’educació es torna cada vegada més digital, objectes com l’estoig perdran aquesta càrrega personal o potser adoptaran un altre significat?

  2. Maria Marles Carrillo Boschdemont
    Visibilitat: Públic

    Em sembla molt interessant la visió que has fet sobre l’estoig, tens raó que degut a la seva resistència fa que es converteixi en un símbol el pas del temps, el fet de que passi tant de temps fa que acompanyi a la persona, el fet de que guarda el que hi ha dins es pugui utilitzar i compartir el que s’hi porti.
    T’ambé no m’havia adonat de la seva evolució, és veritat que hi havien aquells estoigs de ferro robustos i ara en busquem la lleugeresa.És una bona reflexió pensar que degut a la informàtica i tecnologia l’estoig potser acabarà tinguent un valor secundari?
    Podem dir que l’estoig reflecteix valors, relacions i formes de vida d’una societat en un moment determinat.