Alba Costa Soriano

Repte 4: Compartir el disseny

Alba Costa Soriano
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Repte 4: Compartir el disseny

Debat2

  1. Aina Roldán Perez
    Visibilitat: Públic

    Bona nit, Alba,

    La teva proposta ha captat la meva atenció perquè trobo que està molt ben formulada per resoldre les necessitats de la teva comunitat analitzades durant el treball de camp.

    He trobat molt interessant el tema de les «fotos negres» i com crees una connexió amb l’artteràpia, ja que aquí també es nota l’anàlisi que has realitzat i l’estudi previ al teu disseny.

    També cal comentar que la idea de presentar el projecte com a sessió de mostra per tal que et permeti recollir el feedback dels participants abans d’implementar-la, crec que està molt encertada i que és coherent amb el que menciona Sarah Pink, ja que no has dissenyat per al futur, sinó per la gent.

    El cartell que has dissenyat per anunciar el taller, crec que encaixa molt bé amb la proposta, perquè a part de ser molt visual, és molt artístic i ajuda a captar l’atenció de qui l’observa.

    Per finalitzar, vull donar-te l’enhorabona, ja que crec que has fet un molt bon projecte arran del treball de camp elaborat i que has fet un disseny que permetrà a la teva comunitat cobrir les seves necessitats i alhora, ajudar a créixer la comunitat.

    Salut,

    Aina.

  2. Elisabet Oms
    Visibilitat: Públic

    Hola Alba,

    La veritat és que la teva proposta de disseny m’ha cridat l’atenció perquè justament jo també he treballat amb una comunitat amb problemes de salut mental a les quals també els ajuden molt realitzar tasques manuals.

    La idea d’ajudar-los a través de l’artteràpia, sense cap dubte considero que és una eina molt efectiva per aconseguir deixar-se anar i treure totes les emocions que els bloquejen alhora que els suposa traslladar-se a un estat de relaxació molt adient per al seu tractament.

    El tema de les «fotos negres» ha estat nou per a mí, però m’ha agradat molt la idea de com pot ajudar mentalment a recordar als pacients el per què del motiu pel que han de mantindre’s ferms i resistir-se a tornar a recaure. Trobo que són imatges visuals molt potents que després, amb la proposta que aportes d’haver de dibuixar la mateixa fotografia, s’aconsegueix enfortir aquest concepte segur. Es quedarà gravat a les seves ments i serà un toc d’atenció que els pot ajudar en moments de debilitat.

    Tal i com comenta l’Aina, també trobo molt bona idea el fer una primera sessió de mostra per a rebre el feedback i així assegurar una proposta més adient i efectiva per a la comunitat.

    I finalment, trobo molt encertat el aplicar colors vius i lluminosos al cartell  per tal de transmetre que és un taller on a pesar de tractar un tema dur, es respirarà bona energia i positivisme.

    Elisabet

     

     

Repte 1: L’antropologia en el disseny. «Azucarillo».

Alba Costa Soriano
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Repte 1: L’antropologia en el disseny. «Azucarillo».

Debat2

  1. Aina Roldán
    Visibilitat: Públic

    Bona nit, Alba,
    L’objecte que has seleccionat es nota que té un gran valor sentimental, no només pel que expliques sinó per com ho fas. Crec que tothom té un peluix que li fa recordar algun moment de la seva infantesa o que té guardat com a or pel simple fet que ens pot transportar a records bonics i inoblidables inclús en els nostres pitjors moments.
    Sovint no li donem importància al context social dels objectes, com és el cas del peluix i els vincles que té amb nens i nenes o fins i tot amb adults, perquè recorda moments de la infància, perquè era d’un fill/a… Si ve és cert, el peluix és un objecte universal i que, per tant, podem trobar-lo en les diferents cultures, potser en cada una té significats diferents, però al final, la funcionalitat principal és acompanyar a un infant.
    El peluix, però, no només tenen aquesta funció o poden ser un regal romàntic, complint amb una funcionalitat simbòlica i emocional. També en algunes cultures s’utilitzen com a talismans espirituals, usant-los per aportar energia, protecció i atraurà la bona sort, la tranquil·litat i el benestar emocional.
    L’objecte que has analitzat, podrà tenir diferents formes i dissenys, interpretant a diferents animals o ninos, però en tot cas, la condició d’ús acabarà essent la mateixa en diverses cultures, a excepció dels que compleixen la funció de ser talismans emocionals.
    Moltes gràcies,
    Aina.

  2. Sara Delgado Dotú
    Visibilitat: Públic

    Hola Alba!
    M’ha agradat molt com expliques la relació que tens amb “l’Azucarillo”, perquè fa molt evident alguna cosa que a vegades oblidem quan parlem de disseny: que els objectes no sols tenen una funció pràctica, sinó que també ajuden a construir records, afectes i fins i tot identitat. En el teu cas, el peluix no és només una joguina, sinó una espècie de pont entre la teva infància, la teva creativitat i les històries que continues creant avui. He escollit comentar el teu objecte perquè m’he sentit identificada, ja que jo també tinc un peluix que forma part de la meva infància, el qual des de ven petita ja dormia amb ell.

    Des de l’antropologia em sembla molt interessant com descrius el procés de donar nom, personalitat i històries als peluixos. Això mostra molt bé com els humans tendim a projectar emocions i narratives en els objectes. És curiós pensar que una cosa tan petita pugui convertir-se en un company emocional.

    També m’ha agradat la comparació entre el peluix nou i el teu. Em sembla una manera molt bonica de mostrar com l’ús transforma els objectes i els afegeix història. Em va recordar a la idea que els objectes dissenyats no acaben quan surten de fàbrica, sinó que continuen “vivint” a través de les persones que els utilitzen. En aquest sentit, les marques de desgast no són defectes, sinó part de la biografia de l’objecte.
    En general, crec que el teu treball mostra molt bé la relació entre disseny i antropologia: com un objecte aparentment simple pot tenir un significat cultural, emocional i creatiu molt més profund del que sembla.

    Moltes gràcies,

    Sara