Que és l’etnografia i quines tècniques utilitza:  

L’etnografia és un terme de l’antropologia que fa referència a l’estudi i descripció detallada de la manera de viure d’un grup humà o cultura. La seva finalitat és entendre com viu la gent dins d’una comunitat analitzant els seus costums, rutines, llengua, creences, rituals, relacions socials, etc. Per a realitzar un estudi etnogràfic, l’antropòleg ha d’observar, analitzar i conviure amb la comunitat estudiada mentre documenta la seva experiència mitjançant un treball de camp.  

Objectiu:  

El meu objectiu amb el disseny del kit de camp és analitzar i entendre les dinàmiques del grup de pacients actuals, a més de mostrar com és el dia a dia i la convivència entre addictes en recuperació. Havent viscut jo en el passat la mateixa experiència amb diferents persones, puc adoptar en l’anàlisi una posició exterior al grup actual de pacients, però comptant també amb un punt de vista empàtic i de familiaritat amb els vincles i les dinàmiques que es generen.  

Kit de camp:  

Per a estudiar una comunitat de pacients dins el seu espai segur, he compost el meu kit de camp tenint primerament en compte el benestar emocional dels seus integrants. És important respectar la privadesa, la rutina i l’espai personal de cada pacient, ja que es troben en un moment vulnerable.  

1.Estudi previ de les normes de la comunitat: 

En estar molt familiaritzada amb la comunitat ja conec les normes d’aquesta, però he trobat important afegir aquest primer pas en el kit perquè és molt important tenir-ho present. El centre compta amb la sèrie de normes que tenen com a objectiu no només protegir els membres de la comunitat, sinó que a més van associades a una sèrie de valors fortament lligats a ella. Parant atenció als límits que la mateixa comunitat imposa per al seu benestar, ja ens aporta informació sobre una sèrie de valors i creences fortament lligades a ella.  

2. Observació directa:  

El primer pas per a familiaritzar-me amb les persones de la comunitat seria simplement observar i integrar-me en les seves rutines. En l’antropologia, l’observació directa és una eina fonamental per a comprendre els comportaments, dinàmiques socials i  relacions que es generen dins d’un grup. En aquest cas prioritzaria una presència discreta i respectuosa, evitant interferir en el desenvolupament natural de les activitats i diàmniques quotidianes del centre. Aquesta observació em permetria identificar patrons de conducta, maneres de comunicar-se i vincles entre els membres de la comunitat, així com detectar possibles necessitats o dinàmiques no expressades verbalment.  

3. Entrevistes estructurades i converses informals:   

L’intercanvi d’informació entre amb els membres de la comunitat és un element clau per a l’estudi etnogràfic. Aquest es duria a terme de dues maneres. En forma de converses informals, per a generar vincle amb la comunitat i obtenir un intercanvi d’informació d’igual a igual, escoltant i sent escoltat. Aquestes converses permetrien recollir experiències personals, emocions i percepcions de manera espontània, dins d’un ambient de confiança i respecte. D’altra banda, es realitzarien entrevistes estructurades amb preguntes prèviament definides, amb l’objectiu d’obtenir informació més concreta i comparable entre els diferents participants. Aquestes entrevistes es durien a terme sempre respectant el ritme i la disposició de cada pacient, assegurant el seu consentiment i garantint la confidencialitat de les dades recollides. La combinació d’ambdós formats permetria obtenir una visió més completa i profunda de la realitat de la comunitat.  

4. Anàlisi de les rutines:  

La comunitat segueix una rutina diària fonamental tant pel tractament de la malaltia, com per generar vincles sans entre els seus integrants. Un anàlisi d’aquesta és important per a comprendre com es generen vincles emocionals entre els membres de la comunitat, i com el seguiment d’aquesta uneix al grup i ajuda individualment a cada pacient a aprendre a viure una vida més sana i estructurada que la que duien mentre estaven en consum. Per a registrar informació referent a la rutina, anotaré en un diari de camp una petita nota diària de com ha seguit la rutina cada membre de la comunitat individualment, d’aquesta manera podré analitzar els efectes que aquesta aporta en la millora de la salut mental de cada pacient. També prendre nota sobre l’evolució col·lectiva del grup en referència al seguiment correcte de la rutina terapèutica i els seus efectes.  

5. Registre diari de l’estat emocional de cada membre:  

Enllaçant-ho amb l’anàlisi de la rutina diària de la comunitat, prendre nota de l’estat emocional de cada pacient diàriament, i de les causes d’aquest. Sobretot em centraré en la influència del grup en l’estat emocional dels seus membres, tractant-se d’un grup de suport per a la salut mental, l’estudi de les emocions és especialment rellevant.  

En l’antropologia, l’estudi de les emocions permet comprendre com les persones viuen i interpreten les seves experiències dins d’un context social concret. A través d’aquest registre, podré identificar com els vincles entre els membres afecten el benestar emocional individual, així com observar possibles canvis al llarg del procés de rehabilitació. Aquest seguiment també ajudarà a detectar moments de millora, dificultats o recaigudes emocionals, aportant una visió més profunda de la importància del suport col·lectiu en el procés de recuperació. Tot aquest procés es durà a terme sempre respectant la privadesa i la sensibilitat dels participants, evitant qualsevol judici i prioritzant el seu benestar.  

6. Diari de camp:  

Com a eina física per al meu kit de camp faré ús d’un diari de camp on enregistraré tota la informació recollida en els punts nomenats anteriorment. Un cop hagi reunit prou informació rellevant com per a extraure’n conclusions, ordenaré les dades per tal d’identificar patrons, relacions i dinàmiques dins de la comunitat. Aquest diari no només servirà com a registre descriptiu, sinó que també serà un espai de reflexió personal, on hi anotaré impressions, dubtes i interpretacions pròpies del procés d’observació. D’aquesta manera el diari de camp servirà com a eina clau per a registrar i estudiar l’experiència per a posteriorment construir un anàlisi etnogràfic coherent i respectuós amb la realitat observada.  

Prescindiré de l’ús d’aparells electrònics en el meu estudi etnogràfic per respecte al procés terapèutic i la privadesa dels pacients del grup. 

 Bibliografia: 

Universitat Oberta de Catalunya (s. f.) Etnografia Zen: Els mons del laberint. Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/ 

UPHILL (s. f.) UPHILL – Centre d’assessorament terapèutic. Disponible a: https://uphill.cat/ 

Elisava (2017) Brendon Clark – “Research Through Design. A research applied toolkit for teaching design everyday” . Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=gycIFsh5ofw (Consultat: 4 abril 2026). 

Rahman, T. i Sacco, K. (2017) Ethnography and Design 1: Disability, Design, and Performance. Disponible a: https://www.culanth.org/fieldsights/ethnography-and-design-1-disability-design-and-performance 

Freepik (s. f.) Cuaderno blanco con pluma sobre mesa de madera. Disponible a: https://www.freepik.es/foto-gratis/cuaderno-blanco-pluma-mesa-madera_978717.htm 

El Kit de Camp.

Per estudiar una comunitat maker, utilitzarem diversos mètodes etnogràfics dins de l’Antropologia. Penso que combinar etnografia clàssica i etnografia digital pot ser la solució més interessant.

1. Diari de Camp

• Una llibreta física resistent, preferiblement amb graella de punts per facilitar esquemes tècnics.
• Per registrar la observació participant. No només el que es veu, sinó el que es sent: l’olor del tall làser, el soroll de les màquines i, sobretot, el llenguatge no verbal durant les col·laboracions. Serveix per anotar reflexions personals i biaixos que puguin sorgir durant la immersió.

2. Càmera Fotogràfica o Smartphone

• Per tal de documentar les interaccions home-màquina i els espais de treball. Ens interessa captar el caos ordenat de les taules de taller i com els objectes tecnològics conviuen amb elements del territori.

3. Guia de l’Entrevista Semiestructurada o Converses amb Propòsit

• És un guió flexible amb preguntes obertes.
• Ens valdrà per explorar els valors de la comunitat. Per què ho repares? o com vas aprendre a fer-ho? són exemples de preguntes que podem fer. L’objectiu és detectar necessitats no resoltes i entendre el sentiment de pertinença al territori.

4. Eines d’Etnografia Virtual a Discord / Telegram / Grups de WhatsApp

• Ús: Observar la comunitat quan no és al FabLab. Molts problemes es resolen en línia a hores intempestives. Analitzar el to dels missatges i la velocitat de resposta ens donarà pistes sobre la solidaritat digital del col·lectiu.

Comunitat:

Comunitat de makers de les Terres de l’Ebre.

Definició del grup:

Els makers són persones de totes les edats que tenen la casa plena de cables, llums, motors i ferramentes de tot tipus. És una filosofia de vida, és una manera de fer les coses i veure el món, maker és una cultura de vida: fabricació tecnològica, robòtica, impressió 3D, metal·lúrgia, fusteria. És el DIY Do It Yourself aplicat a necessitats reals i solucions pràctiques.

La cultura maker de la que parlo està basada en el coneixement lliure, en la democratització de la tecnología, en reciclar, en la filosofía d’un món sostenible.

Aquesta es una comunitat maker en un entorn rural, i per tant la podem definir com un ecosistema col·laboratiu on la tecnologia, l’artesania i la cultura del fes-ho tu mateix s’uneixen per donar resposta a les necessitats específiques del territori. A diferència d’altres entorns urbans, on el moviment maker pot tenir un aire més experimental o recreatiu, aquest adquireix una dimensió marcadament pràctica i de servei públic. Aquesta comunitat funciona com a espai, on el coneixement compartit permet reparar maquinària, optimitzar recursos naturals i reduir la dependència tecnològica de les grans ciutats. En facilitar l’accés a eines de fabricació digital com la impressió 3D o el tall làser, robots, etc.. Permetem que el talent local i els nous residents troben un espai per emprendre al territori.

En definitiva, una comunitat maker rural no és només un laboratori de fabricació, sinó una eina que ajuda a empoderar els veïns per transformar la realitat del seu entorn des de la col·laboració i la innovació aplicada.

Elecció d’aquesta comunitat:

Durant la pandèmia, on hi va haver escassetat de materials i prohibició de circulació lliure, aquesta comunitat se les va empescar per produïr mascaretes facials pels sanitaries de les nostres terres, els quals, treballaven sense cap protecció. En un tres i no res, es va parlar amb empreses subministradores, i aquestes van aportar els materials necessaris per fabricar de manera totalment gratuita, així que els makers van solucionar un problema de l’administració sense fer una sola reunió. Es va posar en marxa una xarxa de col·laboració que va atendre hospitals, clíniques i altres professionals de la sanitat en un temps rècord, i tot sense comptar amb una gran organització ni una gerarquia que senyalés quin era el camí a seguir. Es van entregar alguns milers de mascaretes facials de manera desinteressada, i al lloc i temps que les necessitaven. Aquesta capacitat de fer coses em va llamar molt l’atenció, i és per això que l’he escollit com a grup d’estudi.

Salut.

Àlex Ramos

L’etnografia és un mètode d’investigació qualitativa que té com a objectiu comprendre les pràctiques, valors i significats d’una comunitat des de la seua pròpia perspectiva. No es tracta només d’observar, sinó d’interpretar allò que les persones fan i diuen dins del seu context quotidià (Guber, 2001). Per això, l’etnografia implica una aproximació immersiva basada en la proximitat, l’escolta i el temps.

Les principals tècniques que utilitza són l’observació (participant o no participant), les entrevistes —especialment obertes o semiestructurades— i el registre sistemàtic de la informació mitjançant diaris de camp o altres instruments. Tal com plantegen Ardèvol et al. (2003), en contextos actuals també és habitual incorporar una dimensió digital, entenent que les interaccions virtuals formen part de la realitat social.

En aquest sentit, l’etnografia no només recull dades, sinó que construeix una mirada interpretativa sobre la realitat observada.

El kit de camp per a l’estudi de Mombe training es planteja com un conjunt d’eines híbrides que combinen observació, experiència corporal i registre emocional, amb l’objectiu d’entendre la comunitat no només des d’allò que es veu, sinó des d’allò que es viu. Aquesta aproximació s’inspira en l’etnografia com a mètode que busca comprendre els significats des de dins (Guber, 2001), però adaptada a un context on el cos, l’esforç i la motivació són centrals.

Cal destacar que, tot i formar part del centre, no forme part del grup que analitzaré, fet que em permet situar-me en una posició intermèdia: propera al context però amb la distància suficient per observar-lo amb mirada crítica.
Eines del KIT
1. Mapa de cossos i objectius
Un sistema visual on representaré cada participant no només com a individu, sinó com a conjunt de motivacions (recuperació, salut, rendiment, autoestima). Aquest mapa permetrà veure com conviuen diferents necessitats dins d’un mateix espai i com es relacionen entre elles. No és només qui són, sinó per a què entrenen.

2. Termòmetre de motivació
Després de cada sessió, registraré de manera visual (amb codis de color o intensitat) l’energia, implicació i actitud dels participants. Açò em permetrà detectar patrons: qui es frustra més, qui és constant, qui depén del grup…

3. Mapa de l’esforç

Un registre dibuixat (no només escrit) de com es mou el cos dins de l’espai: zones més, utilitzades, moments de pausa, recorreguts… l’espai és informació.

4. Radar de relacions
Un esquema dinàmic on observaré: qui interactua amb qui, qui lidera, qui es queda més al marge.. La idea es detectar jerarquies invisibles i dinàmiques de grup.

5. Frases que pesen
En lloc d’entrevistes formals, recolliré: frases espontànies comentaris durant l’entrenament, expressions de cansament, motivació o frustració. Aquestes frases crec que són claus perquè revelen significats reals, no filtrats.

6. Observació digital
Inclou l’anàlisi del canal de WhatsApp i l’ús de l’app Harbiz

7. Diari corporal
No només mental, sensacions físiques observades, ritmes o cansament col·lectiu.

8. Mirall crític (reflexivitat)
Un espai on analitzaré la meua pròpia posició: com influeix el fet de conéixer el centre, quins prejudicis puc tindre.. o com canvia la meua mirada.

El kit el faré servir de manera bastant intuïtiva, deixant-me portar primer per l’observació i l’escolta abans d’intentar analitzar res. Al principi, la meua intenció és anar a les sessions del grup i fixar-me en tot allò que passa sense intervenir massa: com es mouen, com reaccionen davant l’esforç, com es relacionen entre ells i amb l’entrenador.

Després de cada sessió, intentaré passar tot això a les eines del KIT. Per exemple, aniré completant el mapa de cossos i objectius a poc a poc, conforme vaja entenent millor cada persona. El termòmetre de motivació el faré immediat, perquè és una sensació molt del moment, i crec que si espere massa es perd.

També vull anar dibuixant la cartografia de l’esforç i el radar de relacions sense pressionar-me a que siga perfecte, sinó com una manera de veure coses que potser només escrivint no detectaria. En el cas de les “frases que pesen”, intentaré estar atenta durant l’entrenament per captar comentaris reals, sense forçar converses.

Pel que fa a la part digital, observaré el canal de WhatsApp i l’ús de l’app de manera paral·lela, com una extensió del que passa al gimnàs. M’interessa veure si la gent diu alguna cosa o simplement és una eina que sols l’entrenador utilitza.
En general, no vull utilitzar el KIT com una cosa rígida, sinó com una guia flexible que m’ajude a mirar millor. Supose que anirà canviant mentre avance la recerca, perquè al final es tracta d’entendre la comunitat des de dins, però sense deixar de qüestionar el que estic veient.

Comunitat: Pacients del centre de dia en un centre de tractament d’addiccions.  

Definició de la comunitat:  

La comunitat escollida per al meu projecte de recerca és la dels actuals pacients del centre de dia d’Uphill, un petit centre terapèutic per al tractament de l’addició a Girona. Els trastorns addictius són malalties mentals que requereixen un tractament llarg i estricte basat en gran part en la teràpia grupal i el suport constant entre pacients. La durada del tractament sol ser aproximadament d’uns quatre anys, i es compon de diverses fases. El centre de dia sol ser la segona fase del tractament, on el pacient surt de la primera fase d’ingrés on està protegit de qualsevol estímul de consum, per a començar a reintegrar-se a poc a poc a una vida més normalitzada. Durant aquesta etapa el risc de recaiguda és molt alt, per tant, els pacients passen la major part del dia junts al centre fent teràpies grupals, activitats i compartint un espai comú durant uns quants mesos fins que estan preparats per a passar a la fase de tractament ambulatori, on el pacient enfronta la rehabilitació a la societat.  

Finalitat i objectius de la comunitat:  

L’organització mundial de la salut (OMS) considera l’addicció com una malaltia física i psicoemocional, caracteritzada per una sèrie d’alteracions en la química cerebral i les àrees de recompensa, memòria i motivació. La comunitat que he escollit són un grup de persones que comparteixen la mateixa malaltia, però sobretot els uneix la voluntat per superar-la i la lluita constant que això suposa. Superar una addició no és fàcil. Els addictes solen sentir vergonya al parlar sobre la seva condició obertament en una societat on hi ha poc coneixement i molta estigmatització sobre aquesta. Quan es troben en comunitat, senten que estan en un espai segur on no seran jutjats i podran parlar obertament sobre el seu passat i el seu viatge navegant l’abstinència. És per aquest motiu que en aquestes comunitats es creen vincles molt potents i personals entre pacients de diverses edats, generes i rerefons social. Els membres de la comunitat senten que tot i ser molt diferents comparteixen un passat fosc, i sobretot una lluita en comú per a una vida més digna.  

Per què he escollit aquesta comunitat?  

He escollit aquesta comunitat per tres grans motius. En primer lloc, per l’estigmatització que pateix aquest col·lectiu de cara a la societat, degut principalment a la falta d’informació sobre el tema i el poc reconeixement sobre l’addicció com a malaltia mental. En segon lloc, no he dubtat en escollir un grup terapèutic d’addictes com a exemple de comunitat per als vincles tan profunds i sincers que es creen en aquests grups. Finalment, també m’he vist influenciada per al meu lligam personal al grup. Jo mateixa soc addicte en recuperació i vaig estar fa un any en aquest mateix centre de dia fent teràpia amb uns companys diferents. Penso que tot i que es pot arribar a comprendre part de les dinàmiques i vincles dins la comunitat des de fora, no és possible entendre-les del tot si no s’es addicte i s’ha experimentat la comunitat de primera mà. El meu objectiu amb aquest anàlisi etnogràfic és il·lustrar de la manera més acurada possible com es viuen aquestes comunitats des de dins, ja que penso que és molt interessant i es generen vincles molt profunds entre els seus integrants.  

Membres de la comunitat:  

Actualment, la comunitat de pacients del centre de dia està formada per cinc pacients d’entre 22 i 56 anys, dels quals tres són homes i dues són dones. He sol·licitat el permís dels cinc membres de la comunitat i de l’equip terapèutic d’Uphill per a realitzar aquesta activitat, i tots m’han expressat interès i ganes de participar. 

Espai compartit:  

L’espai compartit es compon de tres espais comuns, la sala de teràpies, la sala d’estar i la cuina. Tractant-se d’un centre petit l’espai és reduït, però resulta còmode i acollidor per a compartir-lo amb un grup petit de pacients. Els cinc integrants de la comunitat passen cada dia entre setmana des de les nou del matí fins a les sis de la tarda junts seguint una rutina estricta. Van junts al gimnàs, realitzen sessions de teràpia grupal, tallers didàctics i altres activitats terapèutiques que generen complicitat entre el grup. 

Definir la comunitat

He escollit com a comunitat el bar de barri, perquè és un espai proper on no només es consumeix, sinó on també es generen relacions, rutines i vincles entre les persones. Aquesta comunitat està formada tant pels treballadors com pels clients habituals, que amb la seva presència constant donen forma a una dinàmica pròpia.

He triat aquest espai perquè és accessible, proper i fàcil d’observar, i això fa viable el treball de camp. A més, m’interessa entendre com es construeix el sentiment de comunitat en un lloc quotidià com aquest i com l’espai influeix en les interaccions entre les persones. Des d’un punt de vista ètic, caldrà respectar la privacitat de tothom i evitar registrar informació personal sense consentiment. 

Compondre el Kit de Camp

El meu kit de camp estarà format per diverses eines que m’ajudaran a observar i recollir informació dins del bar de barri. Inclourà un diari de camp per anotar observacions i impressions, el telèfon mòbil per registrar l’espai i els objectes, una plantilla d’observació, una guia de preguntes i un croquis de l’espai.

Aquest conjunt d’eines em permetrà analitzar millor les dinàmiques socials, les rutines i la manera com les persones ocupen i comparteixen aquest espai. També serà important mantenir una actitud respectuosa i discreta, evitant registrar converses o dades personals sense permís.

En aquesta fase es desenvolupa el Kit de Camp, un conjunt d’eines metodològiques que permetran aproximar-se a la comunitat i recollir informació rellevant per a la recerca etnogràfica.

L’etnografia és una metodologia de recerca pròpia de l’antropologia que té com a objectiu comprendre les pràctiques, comportaments i significats d’una comunitat des d’una perspectiva interna. Es basa en l’observació directa, la participació i l’escolta activa, amb la finalitat d’entendre la realitat tal com la viuen les persones.

Per a aquesta recerca, centrada en la convivència de tres joves que comparteixen pis i treballen en un restaurant, s’ha dissenyat un Kit de Camp específic que permet analitzar les seves dinàmiques quotidianes, especialment en relació amb la gestió del temps, els espais i les tasques domèstiques.

En primer lloc, s’utilitzarà una llibreta de camp per registrar observacions directes. Aquesta eina permetrà anotar situacions concretes, com moments de coincidència a la cuina, conflictes relacionats amb la neteja o l’ús dels espais, així com comportaments repetitius.

En segon lloc, el telèfon mòbil es farà servir com a eina de suport per documentar l’espai i les dinàmiques mitjançant fotografies i notes.

Figura 3. Esquema de moviments dins la cuina

Una altra eina fonamental seran les entrevistes informals, que permetran conèixer les percepcions dels participants sobre la convivència i detectar possibles conflictes o necessitats.

A més, es desenvoluparà un mapa de recorreguts dins del pis, especialment a la cuina. Aquesta eina visual permetrà identificar com es mouen els habitants en l’espai, en quins moments coincideixen i quines zones generen més interacció o conflicte.

També s’incorporarà un diari reflexiu per analitzar la informació recollida i detectar patrons i oportunitats de millora.

Aquest Kit de Camp s’ha dissenyat tenint en compte les característiques específiques de la comunitat estudiada, marcada per horaris irregulars i un espai reduït. Les eines seleccionades permeten una recollida d’informació flexible i poc invasiva, adaptada a la quotidianitat dels participants. Així, es facilita l’observació de situacions reals sense alterar la seva dinàmica habitual, permetent comprendre millor les seves necessitats, pràctiques i possibles conflictes.

Finalment, es tindran en compte aspectes ètics fonamentals, com el consentiment informat dels participants, el respecte a la seva privacitat i l’anonimat de les dades.

Definició de la comunitat

En aquesta primera fase del treball, es defineix la comunitat amb la qual es durà a terme la recerca. L’objectiu és aproximar-se al context, entendre les seves dinàmiques i valorar la viabilitat del treball de camp.

La comunitat escollida per a aquesta recerca està formada per tres joves d’uns 25 anys que comparteixen pis a Barcelona. Es tracta d’estudiants que, al mateix temps, treballen junts en un restaurant, fet que condiciona fortament la seva rutina diària i la seva manera de conviure. Aquesta doble condició d’estudiants i treballadors defineix gran part de les seves dinàmiques, ja que han de compaginar horaris exigents amb les responsabilitats acadèmiques i domèstiques.

Figura 1. Cuina compartida en un pis de joves

Conviuen en un pis compartit de tres habitacions de dimensions reduïdes, on comparteixen espais comuns com la cuina, el bany i el menjador. Aquests espais esdevenen llocs clau d’interacció, però també de possibles tensions. Tot i que existeixen algunes normes implícites de convivència, com ara mantenir l’ordre o respectar els horaris dels altres, aquestes no sempre es compleixen de manera equitativa.

Figura 2. Espai comú en habitatge compartit

Pel que fa a la convivència, aquesta es veu fortament marcada pels horaris laborals, sovint irregulars, propis del sector de la restauració. Això fa que no sempre coincideixin en els mateixos moments del dia, però quan ho fan, especialment a la cuina, poden aparèixer conflictes relacionats amb l’ús de l’espai o la neteja. La gestió de les tasques domèstiques, especialment la neteja, esdevé un dels principals punts de tensió dins del grup.

Així, es pot observar que els conflictes no només responen a qüestions pràctiques com la neteja o els horaris, sinó també a la gestió compartida de l’espai i a la manca de coordinació entre les rutines individuals.

Aquesta comunitat és especialment interessant d’estudiar perquè representa una realitat cada cop més comuna entre els joves d’avui dia. Molts d’ells es veuen obligats a treballar mentre estudien per poder sostenir-se econòmicament, fet que sovint allarga el temps de finalització dels estudis i condiciona la seva qualitat de vida. Així, aquesta comunitat reflecteix no només una manera de viure, sinó també una situació social i econòmica més àmplia.

L’accés a aquesta comunitat és viable, ja que forma part d’un entorn proper, cosa que facilita l’observació directa i la interacció amb els seus membres. Tot i això, serà necessari tenir en compte aspectes ètics com el respecte a la seva privacitat, el consentiment informat i la confidencialitat de la informació recollida durant el treball de camp

1. LA MEVA COMUNITAT

La comunitat escollida està formada per les persones que assisteixen regularment al gimnàs del meu poble, especialment en la franja horària de les 9:30 del matí. Es tracta d’un grup reduït, d’entre tres i cinc persones habituals, amb una composició relativament estable però amb petites variacions puntuals. Aquesta estabilitat permet identificar certes dinàmiques i rutines compartides.

Una de les característiques principals d’aquesta comunitat és la seva diversitat d’edat. A aquesta hora predomina la presència de persones d’edat avançada, que utilitzen el gimnàs principalment amb objectius de salut, manteniment físic o rehabilitació. Paral·lelament, hi ha un petit nombre de persones més joves (entre les quals m’incloc) que realitzen entrenaments de força amb una intensitat diferent. Aquesta convivència genera un espai on coexisteixen diferents formes d’entendre l’exercici físic.

El gimnàs, però, no acull una única comunitat, sinó que el seu ús varia al llarg del dia. Al matí hi predomina la gent gran; al migdia, adolescents que surten de l’institut; i a la tarda-vespre, persones joves d’entre 20 i 30 anys. Això evidencia que el mateix espai es transforma en funció del moment del dia, donant lloc a diferents comunitats amb pràctiques i valors diferenciats.

En el cas concret de la franja analitzada, l’ambient és tranquil i proper, en gran part perquè es tracta d’un gimnàs de poble petit on la majoria d’usuaris es coneixen. Aquest fet facilita la creació d’un entorn acollidor i afavoreix certes formes de relació, encara que no sempre hi hagi una interacció directa constant.

He escollit aquesta comunitat perquè forma part del meu dia a dia i del meu estil de vida. La meva presència habitual em permet accedir-hi amb facilitat i observar-ne les dinàmiques des d’una posició interna, fet que resulta especialment rellevant per a una aproximació etnogràfica.

2. KIT DE CAMP

L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu comprendre una comunitat des de dins, a partir de l’observació directa, la participació i la interacció amb les persones en el seu context quotidià. En aquest sentit, el treball de camp esdevé fonamental, ja que permet recollir informació sobre pràctiques, valors, relacions i significats que no sempre són visibles des de fora.

Per tal d’apropar-me a la comunitat del gimnàs i comprendre’n les dinàmiques, he dissenyat un kit de camp adaptat a les característiques del meu context. Aquest kit combina diferents eines pròpies de l’etnografia, ajustades al fet que jo mateixa formo part activa de la comunitat observada.

En primer lloc, utilitzaré un diari de camp, que consistirà en anotacions realitzades després de cada sessió al gimnàs. En aquest diari registraré aspectes com les persones presents, les activitats que realitzen, possibles interaccions i situacions destacables. Aquesta eina em permetrà identificar patrons de comportament, rutines i canvis al llarg del temps.

En segon lloc, duré a terme una observació participant. Aquesta tècnica és especialment rellevant en el meu cas, ja que no només observo la comunitat sinó que també hi participo activament. Això em permetrà analitzar des de dins aspectes com les diferències en els tipus d’exercici segons l’edat, els ritmes de treball, l’ús de les màquines i la distribució de l’espai. També observaré com conviuen pràctiques orientades a la rehabilitació amb altres més centrades en la força i el rendiment.

Un altre element del kit serà la realització de converses informals amb altres usuaris. Aquestes converses es produiran de manera natural, sense estructurar-les com entrevistes formals, i permetran conèixer les motivacions, hàbits i percepcions de les persones respecte al gimnàs. Aquesta informació serà clau per entendre els significats que atribueixen a la seva pràctica.

A més, elaboraré un mapatge de l’espai del gimnàs, identificant les diferents zones (cardio, pesos, màquines, etc.) i observant com són utilitzades per cada tipus d’usuari. Aquest recurs ajudarà a visualitzar com l’organització física de l’espai condiciona les pràctiques i possibles interaccions.

També incorporo una dimensió d’autoobservació, ja que la meva posició dins la comunitat pot influir en la recerca. Reflexionaré sobre el meu propi comportament, la meva relació amb la resta d’usuaris i el fet de ser la persona més jove en aquesta franja horària. Aquesta mirada reflexiva és important per prendre consciència del meu rol i evitar biaixos.

Pel que fa als aspectes ètics, es respectarà en tot moment la privacitat dels participants. No es realitzaran registres visuals de persones sense el seu consentiment, i les converses es mantindran en un marc de respecte i confidencialitat. A més, s’evitarà qualsevol judici sobre els cossos o les pràctiques observades.

En conjunt, aquest kit de camp em permetrà aproximar-me a la comunitat del gimnàs de manera sistemàtica però flexible, combinant diferents tècniques per captar tant les pràctiques visibles com els significats i valors que les sustenten.

La comunitat definida per a aquest projecte és un grup de MOMBE TRAINING, un centre d’entrenament funcional amb grups reduïts, on conviuen persones amb perfils, edats i objectius diversos. Aquesta comunitat em resulta adequada per al desenvolupament del treball de camp, ja que és totalment accessible: forme part activa del centre i el grup seleccionat (el de la meua germana) em permetrà una immersió directa i continuada. Aquesta proximitat facilita l’aproximació etnogràfica basada en l’observació participant i en la comprensió “des de dins” que és la finalitat.

Pel que fa als aspectes ètics, serà imprescindible garantir el consentiment de totes les persones participants, explicant-los la finalitat acadèmica de la recerca. Així mateix, es respectarà la seua privacitat i anonimat si així es demana.

De manera intuïtiva, les primeres passes per aproximar-me a la comunitat consistiran a observar. L’objectiu serà entendre les dinàmiques del grup i la seua forma de relacionar-se. Crec que l’escolta activa serà fonamental per a captar no només allò que es diu, sinó també allò que es fa i com es fa.

M’interessa especialment analitzar com les diferents necessitats individuals (com la recuperació d’una lesió, la millora de la salut o l’assoliment d’objectius esportius) es relacionen amb les pràctiques socials del grup. 

Durant el treball de camp, es posarà atenció a diferents elements: l’espai físic del centre (organització, materials, ambient), les accions i rutines d’entrenament, les interrelacions entre els participants i amb l’entrenador, així com possibles jerarquies o rols dins del grup. També es buscarà entendre com es construeix la motivació i quin paper juga el suport col·lectiu en el procés individual de cada persona.

Pel que fa a les preguntes, aquestes es plantejaran de manera progressiva i sempre després d’un període d’observació. Es prioritzaran qüestions obertes que permeten als participants expressar les seues experiències, com ara: què els motiva a entrenar, com perceben el seu cos abans i després del procés, o quin significat té per a ells formar part d’aquest grup. No obstant això, abans de preguntar, es donarà pas a què els integrants expliquen el que vulguen.