Què és l’etnografia

L’etnografia és la metodologia que fa servir un antropòleg per arribar a conèixer les diferents cultures, col·lectius, grups, associacions, comunitats…

”L’etnografia busca comprendre els diferents universos culturals” (UOC, 2026)

Les 3 principals premises per a obtenir un CONEIXEMENT ETNOGRÀFIC:

1. Fora perjudicis

2. Familiarització amb la comunitat a estudiar + Tècnica d’observació participant

• Ens hem de barrejar amb la gent, relacionar-nos, endinsar-nos i deixar-nos guiar pels altres.

• Observar què fan, com ho fan i deixar-nos transformar.

• Empatitzar partint sempre del nostre sentit comú però no valorant des del mateix.

• Solament formant part i vivint en la comunitat a explorar podrem coneixèr-la i entendre-la.

3. Ús del KIT DE CAMP adecuat

Un cop coneixem i entenem la comunitat podrem:

• Trobar les preguntes a fer, escoltar les seves respostes i ser escoltats per a poder arribar a comprendre-la.

• Utilitzar les tècniques de recol·lecció i registre d’informació que considerem més pertinents.

• Prendre notes del que veiem, sentim, percepcions, impressions, reflexions…

El meu KIT DE CAMP

La meva primera idea era realitzar un kit de camp de co-presència, és a dir, on es combinés lo físic amb el digital (etnografia virtual). Però al llarg de tot el procès m’he adonat que en aquest cas és molt probable que hagi de ser un kit més físic (interacció presencial amb els treballadors) que no pas digital degut a que molts d’ells em temo que no tindran suficient domini digital. De tota manera, si veig viable provar un procés senzill digital com podria ser omplir un qüestionari via mail, no descarto intentar posar-lo en marxa.

Tindre en compte que al tractar-se d’un col·lectiu on per damunt de tot prevaleix el seu benestar psicològic, el kit de camp pot estar susceptible a algún canvi segons la situació que es pugui donar.

Components del KIT DE CAMP

• ACTITUD que requereix l’estudi

• Mai anar amb l’automàtic posat

• Fora prejudicis

• No jutjar segons els nostres valors i/o coneixements

• Mirada oberta, nèta i receptiva

• Dirigir-nos al col·lectiu amb especial atenció per les seves característiques (amb tacte i tenir cura en l’aproximació i diàleg)

• OBSERVACIÓ PARTICIPANT

(Tècnica de recol·lecció d’informació accessible)

Per a poder conèixer el col·lectiu, la seva funció dins el departament de Post-impressió, el seu funcionament, els rols que hi ha, dinàmiques establertes, valors, opinions, sensacions, hem de FORMAR-HI PART i OBSERVAR:

• Deixar-nos guiar pels seus membres

• Deixant-nos transformar i influenciar

• Arribant a sentir EMPATIA

• QUADERN de camp

(Tècnica de registre d’informació)

Què millor que la pròpia llibreta del centre Apunts realitzada pels propis treballadors per a utilitzar com a principal quadern de camp del meu estudI.

Llibreta realitzada pels treballadors d’Apunts

En aquest quadern s’anotaran:

• Primerament totes les percepcions, observacions, comportaments característics del grup, dades i reflexions obtingudes a través de l’observació participant.

• Però després es seguirà utilitzant com a quadern base de recull de tota la informació obtinguda durant tot el procès d’estudi sigui pel mitjà que sigui. (RRSS, web, entrevistes…)

• Enregistrament FOTOGRÀFIC (digital amb el mòbil)

Obtenció de material visual per a fer-nos millor a la idea de l’entorn en el que treballa el col·lectiu:

• Com és físicament. L’estat en el que es troba.

• El tipus de màquines i materials que s’utilitzen

• Enregistrament de qualsevol element visual que ens pugui aportar informació interessant per al nostre estudi.

• Estudi ESPAIAL del departament on treballen

Elaboració d’un mapa digital on quedi ben definida la distribució del departament.

• Si hi ha diferents àrees dins el mateix departament.

• Com s’organitzen espaialment a l’hora de realitzar les diferents tasques.

• On es situen les màquines, diferents materials…

• Localització dels punts de llum, ventilació…

• Si hi ha zones destinades únicament a un grup (tipus vestuari pels treballadors)

• Investigació ONLINE de l’empresa i departament

Accedir a totes les xarxes socials i web (tenda online) accessibles de l’empresa

• Amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre les tasques o productes que produeix aquest departament, les activitats que organitzen i els valors en que es basen i volen transmetre.

• ENTREVISTES OFFLINE  obertes o semiestructurades (depenent de l’entrevistat)

(Recopilació d’informació específica)

Per a obtindre informació difícilment accessible s’organitzaran entrevistes amb els treballadors seleccionats com a representatius del grup i també amb el responsable i contactes que aquest ens pugui recomenar.

L’entrevista ha de ser com una forma de diàleg, conversa, basada en un torn de preguntes y respostes. Preguntarem i escoltarem volent comprendre, aconseguint així que l’entrevistat confiï i es senti còmode per a obrir-se i mostrar-nos els seus sentiments, emocions, malestars, necessitats cobertes o no, mancances, valors, experiències…

• Es realitzarà una entrevista oberta o semiestructurada (amb un guió previ) segons es consideri més adient per a l’entrevistat.

• També es faran qüestionaris (sobre aspectes més significatius obtinguts de les entrevistes) o enquestes (per a ampliar les respostes) que podran ser online o offline segons el tipus d’entrevistat.

Un tast de possibles preguntes…

• Després d’explorar com treballen i les tasques que fan, com els ajuden o influeixen les activitats que realitzen, què els hi aporta o troben a faltar.

• Com gestionen les seves emocions. Moments bons i dolents.

• Com es relacionen o interactúen entre ells. Creen comunitat entre ells?

• Quina és la relació amb els seus responsables.

• Tenen recolzament psicològic?

• Propostes de millora

• Eines físiques i digitals necessàries

• Libreta i ordinador amb el software adient per a anotar la informació recopilada

• Mòbil per a fer  fotos de l’espai, màquines, materials i al col·lectiu traballant.

• Eines digitals: Web oficial (apunts), Instagram oficial, enviament de e-mails amb qüestionaris o enquestes a treballadors i responsables.

Bibliografia

Ardèvol, E. [Elisenda], Bertrán, M. [Marta], Callén, B. [Blanca], & Pérez, C. [Carmen] (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital, revista de pensamiento e investigación social, (3), 72-92. https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdfLinks to an external site.

UOC. (2026). El camí zen de l’etnografia. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

Di Prospero, C. [Carolina] (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis, 8(15). https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204Links to an external site.

Fradejas-García, I., Lubbers, M. J., García-Santesmases, A., Molina, J. L., Rubio, C. (2020). Etnografías de la pandemia por coronavirus: emergencia empírica y resignificación social. Perifèria, revista de recerca i formació en antropologia, 25(2), pp.4-21, https://doi.org/10.5565/rev/periferia.803

Comunitat escollida

El meu camp d’estudi és un col·lectiu de persones amb discapacitat per trastorns de salut mental que treballen conjuntament en el departament de Post-impressió de l’empresa d’economia social Apunts.

L’accès a aquesta comunitat m’és totalment factible i personalment em resulta molt útil i intressant perquè tot i treballar en el mateix centre, al trobar-me en una altre àrea, aquest estudi em permetrà endinsant-me en el departament de Post-impressió on podré conèixer i tractar directament amb aquest col·lectiu alhora que pendré consciència de les funcions i tasques que s’hi realitzen.

Una mica d’Apunts…

Apunts és l’empresa d’economia social de Fundació Joia, entitat sense afany de lucre especialitzada en salut mental.

Apunts té dos grans reptes:

1/ Convertir-se en el proveïdor socialment responsable d’empreses multinacionals, pimes i autònoms.

2/ Generar llocs de treball per a persones amb discapacitat per trastorns de salut mental i que es troben en situació de risc d’exclusió social.

És per això que dissenyen de forma específica qualsevol tipus de servei que pugui necessitar el client a través de la customització d’accions que poden ajudar-lo en la seva responsabilitat social, i també realitzen l’acompanyament en el procés de contractació de persones professionals amb discapacitat. (Apunts, 2026)

Serveis que ofereixen…

A través de la seva cadena de valor social i sota els paràmetres de la Responsabilitat Social Corporativa:

• Creativitat i Disseny • Impressió digital i offset • Marxandatge sostenible • Gran format ▶ Post-impressió (departament en el que centraré el meu estudi de camp)

• Missatgeria i Logística • També compten amb una tenda online on venen productes propis que segueixen i promouen els seus valors d’inclusió i sostenibilitat.

Departament de Post-impressió (Apunts Cet, 2026)

Tots aquests serveis són realitzats per un equip de més 110 persones professionals, on més del 75% són persones amb certificat de discapacitat per trastorn de salut mental i que reben una formació laboral constant. (Apunts, 2026)

Expectatives del treball de camp

Com he comentat anteriorment, aquest estudi em fa especial il·lusió perquè a part de que estic segura de que m’aportarà una nova mirada i coneixements sobre aquest col·lectiu, tinc l’esperança de poder col·laborar a millorar el que durant l’estudi percebi que seria necessàri ja sigui quelcom del mateix departament de Post-impressió com de cara al col·lectiu de treballadors. En resum, la idea es detectar necessitats no resoltes i col·laborar en la seva millora.

Primeres passes….

• Contacte inicial

Primerament contactaria amb la responsable del departament de Post-impressió per a presentar-li l’estudi de camp que vull realitzar i assegurar-ne la seva autorització per a portar-lo a terme.

Un cop aconseguida aquesta, també amb la seva ajut, ens reuniriem amb tots els treballadors del departament per a exposar l’estudi que vull portar a terme i confirmar que ells també accepten col·laborar.

• Familiarització

A partir d’aquí, començaria a aproximar-me més al grup, relacionant-me amb ells, formant-ne part i familiaritzar-me amb ells i les seves tasques. Arribant així a posar-me en la seva pell.

• Observació participant

Ara que ja seria com una més del grup, a través de l’observació (espaial, interrelacional, detectant jerarquies fora i dins del grup) obtindria una visió més concreta del funcionament del departament i col·lectiu a estudiar (tasques que s’hi realitzen,  eines que utilitzen, màquinaria de la que disposen, objectius, valors ètics i socials pels que es regeixen). A la vegada que també empatitzaria amb ells.

• Selecció d’entrevistats i aplicació del Kit de camp

Un cop anés detectant les dinàmiques grupals faria una selecció acurada dels membres més representatius del grup (variats per a poder obtenir contrast d’opinions) i aprofundiria en ells mitjançant una entrevista oberta, qüestionari o el mètode del kit de camp que trobés més adient per al treballador en qüestió, ja que molts d’ells és provable que no tinguin prous coneixements digitals.

• Objectiu

L’objectiu seria escoltar-los i crear la suficient confiança per a que s’obrin i així obtindre la màxima informació per a poder compendre tant a ells com al departament on treballen. Conèixer les seves situacions personals garantint sempre el seu anonimat i confidencialitat, les mancances o necessitats que perceben dins el departament, les seves valoracions i opinions personals, alhora que degut a la proximitat aconseguida en el transcurs de l’estudi també podria accedir als seus sentiments, malestars, emocions, complicitats, enemistats i tot allò que a simple vista és molt difícil accedir-hi.

Bibliografia

Antropologo principiante. (2026). 10 Herramientas de la Antropología. https://antropologoprincipiante.com/herramientas-antropologia/

UOC. (2026). El camí zen de l’etnografia. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

Apunts. (2026). Misión y Visión. https://www.cetapunts.org/es/conocenos/mision-y-vision

Apunts Cet. (25 març 2021). Alba Navarro, responsable de Post-impresión – Apunts. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=oSsPYTZT0tU&t=4s

El meu propòsit és acudir com a mínim dues vegades al mes de manera presencial a la Fàbrica Llobet de Calella, on l’associació disposa del seu espai de reunions, per a dur a terme la lliga fotogràfica i on s’organitzarà la 41a edició del Festimatge. D’altra banda, complementaré el treball de camp amb informació procedent de les seves xarxes socials.

La meva intenció com a investigadora és endinsar-me en la comunitat, reaprenent el que ja en pugui saber d’ella com a membre passiu, però adoptant una nova posició que em permeti accedir al punt de vista d’un membre actiu. Aquesta investigació i aprenentatge es durà a terme mitjançant el mètode etnogràfic de l’observació participant en què es requereix observar per a participar i participar per a poder observar diferents moments de la vida social de la comunitat, amb l’objectiu de realitzar un posterior registre i descripció.

Tot i no tenir una pregunta de recerca completament definida, inicio el procés amb la inquietud de comprendre a què és deu la manca de joves dins l’associació. Aquesta pregunta pot evolucionar al llarg del treball de camp, ja que la sensació de desorientació inicial (no saber per on començar ni si podré seguir amb una línia concreta) és inevitable i forma part del procés etnogràfic. Tot i això, considero els obstacles i els contratemps com un punt clau de la investigació, ja que possiblement són els que em proporcionaran la recollida de dades que busco, convertint-se en un fet positiu.

Un aspecte important a considerar que pot condicionar el meu rol com a investigadora són factors de la meva persona com l’edat i el gènere. En aquest cas, tot i la mateixa voluntat de participació activa, caldrà observar el rol que la mateixa comunitat m’atorga.

Després d’aquesta reflexió, explico les meves eines de kit de camp:

• La mateixa investigadora (jo). És el principal instrument de la investigació (convertint-se en un actor), ja que és a través de la seva percepció, experiència i interacció que es genera el coneixement. La posició com a dona jove en una comunitat majoritàriament masculina condicionarà, probablement, comportaments i la vivència.
• Diari de camp (bloc de notes físic/digital). Utilitzaré un diari per a registrar observacions, situacions, conversacions i tot el rellevant de cada experiència de contacte amb la comunitat. Aquest registre facilitarà una anàlisi posterior més crítica.
• Observació participant (tècnica). Aquesta serà la tècnica principal de la investigació, que em permetrà comprendre les dinàmiques de la comunitat, relacions i jerarquies i també participar en les seves activitats de manera activa com a un membre més.
• Entrevistes no directives i conversacions informals. Les entrevistes no directives, a diferència de les entrevistes convencionals, fomenten conversacions espontànies i no preparades on els informadors se senten en un context de la seva comunitat i no tan condicionat per la dinàmica pregunta-resposta davant la silueta de l’investigador. Les converses informals, de la mateixa manera permeten que els membres de la comunitat s’expressin lliurement, descobrint també noves perspectives i donant peu a noves preguntes per a l’investigador sobre la seva recerca.
• Documentació visual (càmera/mòbil). La fotografia serà una eina que ajudi a documentar i descriure la tasca feta de manera visual. Servirà com a eina de registre de context de l’espai i activitats sempre que hi hagi consentiment.
• Recerca digital (xarxes socials). Complementaré la investigació amb la recerca d’informació a partir de pàgines web de l’associació o xarxes socials sobre la mateixa associació així com les activitats internes i externes actives durant el meu treball de camp.
• Reflexivitat. Afegir una perspectiva reflexiva ajudarà a comprendre com la meva presència a la comunitat pot influir en la conducta i dinàmica de la resta de membres.
• Obstacles com a eina d’anàlisi. Formen part del procés i no necessàriament negatiu sinó que poden aportar informació rellevant per al nostre registre i descobrir nous aspectes.

• Eina de registre de dades. L’ordinador portàtil serà una eina clau on aniré registrant totes les dades obtingudes a través del diari de camp. Permetrà l’emmagatzematge, l’anàlisi i organització de dades.

Bibliografia.

Guber, Rosana. (2016). La Etnografía: Método, Campo y Reflexividad. Siglo Veintiuno Editores.

Per a aquest repte, he escollit l’associació fotogràfica de Calella Fotofilm, fundada com a entitat sense ànim de lucre el 1966 i dedicada a la promoció, divulgació i propagació de la fotografia en tots els seus àmbits. Tot i que en sóc membre, la meva activitat ha estat sempre força limitada, participant de manera esporàdica en lligues fotogràfiques. Els membres són majoritàriament homes d’entre 50 i 70 anys, mentre que la presència de dones i joves és bastant reduïda. En aquest context, considero que la meva posició com a dona jove pot oferir una perspectiva molt diferent tant en relació amb la pràctica de la fotografia com amb les formes d’entendre-la i interpretar-la, així com la manera de pensar o veure el món actual.

L’organització es manté activa durant tot l’any a través de diferents activitats. Actualment, s’està portant a terme una lliga fotogràfica mensual, que finalitzarà el mes de juny, en la qual els socis que hagin volgut participar presenten una fotografia a cada convocatòria. Paral·lelament, l’associació es troba immersa en la preparació del que serà el Festimatge, un festival de fotografia i cinema que inclou exposicions i activitats obertes al públic.

Aquest repte es planteja com una oportunitat per a aprofundir en conèixer l’associació, el seu funcionament i la seva organització, així com les dinàmiques establertes entre membres. M’interessa també aprendre sobre els seus valors així com les relacions entre participants i els seus criteris de valoració fotogràfica. Al mateix temps, tot i que aquesta distància i perspectiva generacional pot resultar en un obstacle, també pot ser un punt molt positiu per a explorar possibles punts en comú, així com per aprendre mútuament i enllaçar dues generacions que semblen tan llunyanes a primera vista.

La meva intenció per a dur a terme aquesta investigació, és aprofitar la meva condició de membre per participar en reunions i establir un contacte més proper amb la comunitat, conèixer els seus integrants, observar i, si és possible, implicar-me en l’organització del festival.

Que és l’etnografia i quines tècniques utilitza:  

L’etnografia és un terme de l’antropologia que fa referència a l’estudi i descripció detallada de la manera de viure d’un grup humà o cultura. La seva finalitat és entendre com viu la gent dins d’una comunitat analitzant els seus costums, rutines, llengua, creences, rituals, relacions socials, etc. Per a realitzar un estudi etnogràfic, l’antropòleg ha d’observar, analitzar i conviure amb la comunitat estudiada mentre documenta la seva experiència mitjançant un treball de camp.  

Objectiu:  

El meu objectiu amb el disseny del kit de camp és analitzar i entendre les dinàmiques del grup de pacients actuals, a més de mostrar com és el dia a dia i la convivència entre addictes en recuperació. Havent viscut jo en el passat la mateixa experiència amb diferents persones, puc adoptar en l’anàlisi una posició exterior al grup actual de pacients, però comptant també amb un punt de vista empàtic i de familiaritat amb els vincles i les dinàmiques que es generen.  

Kit de camp:  

Per a estudiar una comunitat de pacients dins el seu espai segur, he compost el meu kit de camp tenint primerament en compte el benestar emocional dels seus integrants. És important respectar la privadesa, la rutina i l’espai personal de cada pacient, ja que es troben en un moment vulnerable.  

1.Estudi previ de les normes de la comunitat: 

En estar molt familiaritzada amb la comunitat ja conec les normes d’aquesta, però he trobat important afegir aquest primer pas en el kit perquè és molt important tenir-ho present. El centre compta amb la sèrie de normes que tenen com a objectiu no només protegir els membres de la comunitat, sinó que a més van associades a una sèrie de valors fortament lligats a ella. Parant atenció als límits que la mateixa comunitat imposa per al seu benestar, ja ens aporta informació sobre una sèrie de valors i creences fortament lligades a ella.  

2. Observació directa:  

El primer pas per a familiaritzar-me amb les persones de la comunitat seria simplement observar i integrar-me en les seves rutines. En l’antropologia, l’observació directa és una eina fonamental per a comprendre els comportaments, dinàmiques socials i  relacions que es generen dins d’un grup. En aquest cas prioritzaria una presència discreta i respectuosa, evitant interferir en el desenvolupament natural de les activitats i diàmniques quotidianes del centre. Aquesta observació em permetria identificar patrons de conducta, maneres de comunicar-se i vincles entre els membres de la comunitat, així com detectar possibles necessitats o dinàmiques no expressades verbalment.  

3. Entrevistes estructurades i converses informals:   

L’intercanvi d’informació entre amb els membres de la comunitat és un element clau per a l’estudi etnogràfic. Aquest es duria a terme de dues maneres. En forma de converses informals, per a generar vincle amb la comunitat i obtenir un intercanvi d’informació d’igual a igual, escoltant i sent escoltat. Aquestes converses permetrien recollir experiències personals, emocions i percepcions de manera espontània, dins d’un ambient de confiança i respecte. D’altra banda, es realitzarien entrevistes estructurades amb preguntes prèviament definides, amb l’objectiu d’obtenir informació més concreta i comparable entre els diferents participants. Aquestes entrevistes es durien a terme sempre respectant el ritme i la disposició de cada pacient, assegurant el seu consentiment i garantint la confidencialitat de les dades recollides. La combinació d’ambdós formats permetria obtenir una visió més completa i profunda de la realitat de la comunitat.  

4. Anàlisi de les rutines:  

La comunitat segueix una rutina diària fonamental tant pel tractament de la malaltia, com per generar vincles sans entre els seus integrants. Un anàlisi d’aquesta és important per a comprendre com es generen vincles emocionals entre els membres de la comunitat, i com el seguiment d’aquesta uneix al grup i ajuda individualment a cada pacient a aprendre a viure una vida més sana i estructurada que la que duien mentre estaven en consum. Per a registrar informació referent a la rutina, anotaré en un diari de camp una petita nota diària de com ha seguit la rutina cada membre de la comunitat individualment, d’aquesta manera podré analitzar els efectes que aquesta aporta en la millora de la salut mental de cada pacient. També prendre nota sobre l’evolució col·lectiva del grup en referència al seguiment correcte de la rutina terapèutica i els seus efectes.  

5. Registre diari de l’estat emocional de cada membre:  

Enllaçant-ho amb l’anàlisi de la rutina diària de la comunitat, prendre nota de l’estat emocional de cada pacient diàriament, i de les causes d’aquest. Sobretot em centraré en la influència del grup en l’estat emocional dels seus membres, tractant-se d’un grup de suport per a la salut mental, l’estudi de les emocions és especialment rellevant.  

En l’antropologia, l’estudi de les emocions permet comprendre com les persones viuen i interpreten les seves experiències dins d’un context social concret. A través d’aquest registre, podré identificar com els vincles entre els membres afecten el benestar emocional individual, així com observar possibles canvis al llarg del procés de rehabilitació. Aquest seguiment també ajudarà a detectar moments de millora, dificultats o recaigudes emocionals, aportant una visió més profunda de la importància del suport col·lectiu en el procés de recuperació. Tot aquest procés es durà a terme sempre respectant la privadesa i la sensibilitat dels participants, evitant qualsevol judici i prioritzant el seu benestar.  

6. Diari de camp:  

Com a eina física per al meu kit de camp faré ús d’un diari de camp on enregistraré tota la informació recollida en els punts nomenats anteriorment. Un cop hagi reunit prou informació rellevant com per a extraure’n conclusions, ordenaré les dades per tal d’identificar patrons, relacions i dinàmiques dins de la comunitat. Aquest diari no només servirà com a registre descriptiu, sinó que també serà un espai de reflexió personal, on hi anotaré impressions, dubtes i interpretacions pròpies del procés d’observació. D’aquesta manera el diari de camp servirà com a eina clau per a registrar i estudiar l’experiència per a posteriorment construir un anàlisi etnogràfic coherent i respectuós amb la realitat observada.  

Prescindiré de l’ús d’aparells electrònics en el meu estudi etnogràfic per respecte al procés terapèutic i la privadesa dels pacients del grup. 

 Bibliografia: 

Universitat Oberta de Catalunya (s. f.) Etnografia Zen: Els mons del laberint. Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/ 

UPHILL (s. f.) UPHILL – Centre d’assessorament terapèutic. Disponible a: https://uphill.cat/ 

Elisava (2017) Brendon Clark – “Research Through Design. A research applied toolkit for teaching design everyday” . Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=gycIFsh5ofw (Consultat: 4 abril 2026). 

Rahman, T. i Sacco, K. (2017) Ethnography and Design 1: Disability, Design, and Performance. Disponible a: https://www.culanth.org/fieldsights/ethnography-and-design-1-disability-design-and-performance 

Freepik (s. f.) Cuaderno blanco con pluma sobre mesa de madera. Disponible a: https://www.freepik.es/foto-gratis/cuaderno-blanco-pluma-mesa-madera_978717.htm 

El Kit de Camp.

Per estudiar una comunitat maker, utilitzarem diversos mètodes etnogràfics dins de l’Antropologia. Penso que combinar etnografia clàssica i etnografia digital pot ser la solució més interessant.

1. Diari de Camp

• Una llibreta física resistent, preferiblement amb graella de punts per facilitar esquemes tècnics.
• Per registrar la observació participant. No només el que es veu, sinó el que es sent: l’olor del tall làser, el soroll de les màquines i, sobretot, el llenguatge no verbal durant les col·laboracions. Serveix per anotar reflexions personals i biaixos que puguin sorgir durant la immersió.

2. Càmera Fotogràfica o Smartphone

• Per tal de documentar les interaccions home-màquina i els espais de treball. Ens interessa captar el caos ordenat de les taules de taller i com els objectes tecnològics conviuen amb elements del territori.

3. Guia de l’Entrevista Semiestructurada o Converses amb Propòsit

• És un guió flexible amb preguntes obertes.
• Ens valdrà per explorar els valors de la comunitat. Per què ho repares? o com vas aprendre a fer-ho? són exemples de preguntes que podem fer. L’objectiu és detectar necessitats no resoltes i entendre el sentiment de pertinença al territori.

4. Eines d’Etnografia Virtual a Discord / Telegram / Grups de WhatsApp

• Ús: Observar la comunitat quan no és al FabLab. Molts problemes es resolen en línia a hores intempestives. Analitzar el to dels missatges i la velocitat de resposta ens donarà pistes sobre la solidaritat digital del col·lectiu.

Comunitat:

Comunitat de makers de les Terres de l’Ebre.

Definició del grup:

Els makers són persones de totes les edats que tenen la casa plena de cables, llums, motors i ferramentes de tot tipus. És una filosofia de vida, és una manera de fer les coses i veure el món, maker és una cultura de vida: fabricació tecnològica, robòtica, impressió 3D, metal·lúrgia, fusteria. És el DIY Do It Yourself aplicat a necessitats reals i solucions pràctiques.

La cultura maker de la que parlo està basada en el coneixement lliure, en la democratització de la tecnología, en reciclar, en la filosofía d’un món sostenible.

Aquesta es una comunitat maker en un entorn rural, i per tant la podem definir com un ecosistema col·laboratiu on la tecnologia, l’artesania i la cultura del fes-ho tu mateix s’uneixen per donar resposta a les necessitats específiques del territori. A diferència d’altres entorns urbans, on el moviment maker pot tenir un aire més experimental o recreatiu, aquest adquireix una dimensió marcadament pràctica i de servei públic. Aquesta comunitat funciona com a espai, on el coneixement compartit permet reparar maquinària, optimitzar recursos naturals i reduir la dependència tecnològica de les grans ciutats. En facilitar l’accés a eines de fabricació digital com la impressió 3D o el tall làser, robots, etc.. Permetem que el talent local i els nous residents troben un espai per emprendre al territori.

En definitiva, una comunitat maker rural no és només un laboratori de fabricació, sinó una eina que ajuda a empoderar els veïns per transformar la realitat del seu entorn des de la col·laboració i la innovació aplicada.

Elecció d’aquesta comunitat:

Durant la pandèmia, on hi va haver escassetat de materials i prohibició de circulació lliure, aquesta comunitat se les va empescar per produïr mascaretes facials pels sanitaries de les nostres terres, els quals, treballaven sense cap protecció. En un tres i no res, es va parlar amb empreses subministradores, i aquestes van aportar els materials necessaris per fabricar de manera totalment gratuita, així que els makers van solucionar un problema de l’administració sense fer una sola reunió. Es va posar en marxa una xarxa de col·laboració que va atendre hospitals, clíniques i altres professionals de la sanitat en un temps rècord, i tot sense comptar amb una gran organització ni una gerarquia que senyalés quin era el camí a seguir. Es van entregar alguns milers de mascaretes facials de manera desinteressada, i al lloc i temps que les necessitaven. Aquesta capacitat de fer coses em va llamar molt l’atenció, i és per això que l’he escollit com a grup d’estudi.

Salut.

Àlex Ramos

L’etnografia és un mètode d’investigació qualitativa que té com a objectiu comprendre les pràctiques, valors i significats d’una comunitat des de la seua pròpia perspectiva. No es tracta només d’observar, sinó d’interpretar allò que les persones fan i diuen dins del seu context quotidià (Guber, 2001). Per això, l’etnografia implica una aproximació immersiva basada en la proximitat, l’escolta i el temps.

Les principals tècniques que utilitza són l’observació (participant o no participant), les entrevistes —especialment obertes o semiestructurades— i el registre sistemàtic de la informació mitjançant diaris de camp o altres instruments. Tal com plantegen Ardèvol et al. (2003), en contextos actuals també és habitual incorporar una dimensió digital, entenent que les interaccions virtuals formen part de la realitat social.

En aquest sentit, l’etnografia no només recull dades, sinó que construeix una mirada interpretativa sobre la realitat observada.

El kit de camp per a l’estudi de Mombe training es planteja com un conjunt d’eines híbrides que combinen observació, experiència corporal i registre emocional, amb l’objectiu d’entendre la comunitat no només des d’allò que es veu, sinó des d’allò que es viu. Aquesta aproximació s’inspira en l’etnografia com a mètode que busca comprendre els significats des de dins (Guber, 2001), però adaptada a un context on el cos, l’esforç i la motivació són centrals.

Cal destacar que, tot i formar part del centre, no forme part del grup que analitzaré, fet que em permet situar-me en una posició intermèdia: propera al context però amb la distància suficient per observar-lo amb mirada crítica.
Eines del KIT
1. Mapa de cossos i objectius
Un sistema visual on representaré cada participant no només com a individu, sinó com a conjunt de motivacions (recuperació, salut, rendiment, autoestima). Aquest mapa permetrà veure com conviuen diferents necessitats dins d’un mateix espai i com es relacionen entre elles. No és només qui són, sinó per a què entrenen.

2. Termòmetre de motivació
Després de cada sessió, registraré de manera visual (amb codis de color o intensitat) l’energia, implicació i actitud dels participants. Açò em permetrà detectar patrons: qui es frustra més, qui és constant, qui depén del grup…

3. Mapa de l’esforç

Un registre dibuixat (no només escrit) de com es mou el cos dins de l’espai: zones més, utilitzades, moments de pausa, recorreguts… l’espai és informació.

4. Radar de relacions
Un esquema dinàmic on observaré: qui interactua amb qui, qui lidera, qui es queda més al marge.. La idea es detectar jerarquies invisibles i dinàmiques de grup.

5. Frases que pesen
En lloc d’entrevistes formals, recolliré: frases espontànies comentaris durant l’entrenament, expressions de cansament, motivació o frustració. Aquestes frases crec que són claus perquè revelen significats reals, no filtrats.

6. Observació digital
Inclou l’anàlisi del canal de WhatsApp i l’ús de l’app Harbiz

7. Diari corporal
No només mental, sensacions físiques observades, ritmes o cansament col·lectiu.

8. Mirall crític (reflexivitat)
Un espai on analitzaré la meua pròpia posició: com influeix el fet de conéixer el centre, quins prejudicis puc tindre.. o com canvia la meua mirada.

El kit el faré servir de manera bastant intuïtiva, deixant-me portar primer per l’observació i l’escolta abans d’intentar analitzar res. Al principi, la meua intenció és anar a les sessions del grup i fixar-me en tot allò que passa sense intervenir massa: com es mouen, com reaccionen davant l’esforç, com es relacionen entre ells i amb l’entrenador.

Després de cada sessió, intentaré passar tot això a les eines del KIT. Per exemple, aniré completant el mapa de cossos i objectius a poc a poc, conforme vaja entenent millor cada persona. El termòmetre de motivació el faré immediat, perquè és una sensació molt del moment, i crec que si espere massa es perd.

També vull anar dibuixant la cartografia de l’esforç i el radar de relacions sense pressionar-me a que siga perfecte, sinó com una manera de veure coses que potser només escrivint no detectaria. En el cas de les “frases que pesen”, intentaré estar atenta durant l’entrenament per captar comentaris reals, sense forçar converses.

Pel que fa a la part digital, observaré el canal de WhatsApp i l’ús de l’app de manera paral·lela, com una extensió del que passa al gimnàs. M’interessa veure si la gent diu alguna cosa o simplement és una eina que sols l’entrenador utilitza.
En general, no vull utilitzar el KIT com una cosa rígida, sinó com una guia flexible que m’ajude a mirar millor. Supose que anirà canviant mentre avance la recerca, perquè al final es tracta d’entendre la comunitat des de dins, però sense deixar de qüestionar el que estic veient.

Comunitat: Pacients del centre de dia en un centre de tractament d’addiccions.  

Definició de la comunitat:  

La comunitat escollida per al meu projecte de recerca és la dels actuals pacients del centre de dia d’Uphill, un petit centre terapèutic per al tractament de l’addició a Girona. Els trastorns addictius són malalties mentals que requereixen un tractament llarg i estricte basat en gran part en la teràpia grupal i el suport constant entre pacients. La durada del tractament sol ser aproximadament d’uns quatre anys, i es compon de diverses fases. El centre de dia sol ser la segona fase del tractament, on el pacient surt de la primera fase d’ingrés on està protegit de qualsevol estímul de consum, per a començar a reintegrar-se a poc a poc a una vida més normalitzada. Durant aquesta etapa el risc de recaiguda és molt alt, per tant, els pacients passen la major part del dia junts al centre fent teràpies grupals, activitats i compartint un espai comú durant uns quants mesos fins que estan preparats per a passar a la fase de tractament ambulatori, on el pacient enfronta la rehabilitació a la societat.  

Finalitat i objectius de la comunitat:  

L’organització mundial de la salut (OMS) considera l’addicció com una malaltia física i psicoemocional, caracteritzada per una sèrie d’alteracions en la química cerebral i les àrees de recompensa, memòria i motivació. La comunitat que he escollit són un grup de persones que comparteixen la mateixa malaltia, però sobretot els uneix la voluntat per superar-la i la lluita constant que això suposa. Superar una addició no és fàcil. Els addictes solen sentir vergonya al parlar sobre la seva condició obertament en una societat on hi ha poc coneixement i molta estigmatització sobre aquesta. Quan es troben en comunitat, senten que estan en un espai segur on no seran jutjats i podran parlar obertament sobre el seu passat i el seu viatge navegant l’abstinència. És per aquest motiu que en aquestes comunitats es creen vincles molt potents i personals entre pacients de diverses edats, generes i rerefons social. Els membres de la comunitat senten que tot i ser molt diferents comparteixen un passat fosc, i sobretot una lluita en comú per a una vida més digna.  

Per què he escollit aquesta comunitat?  

He escollit aquesta comunitat per tres grans motius. En primer lloc, per l’estigmatització que pateix aquest col·lectiu de cara a la societat, degut principalment a la falta d’informació sobre el tema i el poc reconeixement sobre l’addicció com a malaltia mental. En segon lloc, no he dubtat en escollir un grup terapèutic d’addictes com a exemple de comunitat per als vincles tan profunds i sincers que es creen en aquests grups. Finalment, també m’he vist influenciada per al meu lligam personal al grup. Jo mateixa soc addicte en recuperació i vaig estar fa un any en aquest mateix centre de dia fent teràpia amb uns companys diferents. Penso que tot i que es pot arribar a comprendre part de les dinàmiques i vincles dins la comunitat des de fora, no és possible entendre-les del tot si no s’es addicte i s’ha experimentat la comunitat de primera mà. El meu objectiu amb aquest anàlisi etnogràfic és il·lustrar de la manera més acurada possible com es viuen aquestes comunitats des de dins, ja que penso que és molt interessant i es generen vincles molt profunds entre els seus integrants.  

Membres de la comunitat:  

Actualment, la comunitat de pacients del centre de dia està formada per cinc pacients d’entre 22 i 56 anys, dels quals tres són homes i dues són dones. He sol·licitat el permís dels cinc membres de la comunitat i de l’equip terapèutic d’Uphill per a realitzar aquesta activitat, i tots m’han expressat interès i ganes de participar. 

Espai compartit:  

L’espai compartit es compon de tres espais comuns, la sala de teràpies, la sala d’estar i la cuina. Tractant-se d’un centre petit l’espai és reduït, però resulta còmode i acollidor per a compartir-lo amb un grup petit de pacients. Els cinc integrants de la comunitat passen cada dia entre setmana des de les nou del matí fins a les sis de la tarda junts seguint una rutina estricta. Van junts al gimnàs, realitzen sessions de teràpia grupal, tallers didàctics i altres activitats terapèutiques que generen complicitat entre el grup. 

Definir la comunitat

He escollit com a comunitat el bar de barri, perquè és un espai proper on no només es consumeix, sinó on també es generen relacions, rutines i vincles entre les persones. Aquesta comunitat està formada tant pels treballadors com pels clients habituals, que amb la seva presència constant donen forma a una dinàmica pròpia.

He triat aquest espai perquè és accessible, proper i fàcil d’observar, i això fa viable el treball de camp. A més, m’interessa entendre com es construeix el sentiment de comunitat en un lloc quotidià com aquest i com l’espai influeix en les interaccions entre les persones. Des d’un punt de vista ètic, caldrà respectar la privacitat de tothom i evitar registrar informació personal sense consentiment. 

Compondre el Kit de Camp

El meu kit de camp estarà format per diverses eines que m’ajudaran a observar i recollir informació dins del bar de barri. Inclourà un diari de camp per anotar observacions i impressions, el telèfon mòbil per registrar l’espai i els objectes, una plantilla d’observació, una guia de preguntes i un croquis de l’espai.

Aquest conjunt d’eines em permetrà analitzar millor les dinàmiques socials, les rutines i la manera com les persones ocupen i comparteixen aquest espai. També serà important mantenir una actitud respectuosa i discreta, evitant registrar converses o dades personals sense permís.